Opinió | a tort i a dret

Governar-nos o ser governats

El diari econòmic Les Echos considera que els francesos han votat contra els interessos nacionals i es pregunta pel «dramàtic divorci entre els francesos i França». Apunta com a resposta que «la causa profunda del divorci és el fracàs de les democràcies liberals per demostrar que, malgrat els obstacles, tenen el timó i responen a les necessitats reals dels pobles». És una opinió força generalitzada que obvia un detall bàsic: la democràcia no és un sistema per resoldre problemes, sinó un mecanisme pel qual els ciutadans prenen sobre les seves espatlles sobiranes la responsabilitat de fer-ho. De provar-ho, encertar o fracassar i tornar-hi tantes vegades com calgui. Amb polítiques liberals o intervencionistes, nacionalistes o mundialistes, igualadores o competitives, engrescadores o tranquil·les, però sempre per la seva decisió lliure i responsable. Quan posem la democràcia mateixa com un dels productes en exposició al catàleg de les solucions, al costat dels totalitarismes, les teocràcies o els autoritarismes maquillats, estem traint el concepte mateix de democràcia, l’estem degradant perillosament i avancem cap a la seva neutralització. Dir que la democràcia fracassa perquè no resol els nostres problemes equival a treure’ns la responsabilitat del damunt i assignar-la en exclusiva a la casta o corporació dels professionals del poder. Fins i tot si no volem estar pendents cada dia de la cosa pública, la democràcia liberal ens permet saber, buscar, comparar, canviar i estar al damunt sempre que volem. Quedar-nos en el desencís del «ni els uns ni els altres resolen res» aboca, quan es generalitza, a un desistiment que no condueix a l’arribada al poder d’uns mags meravellosos, sinó dels mateixos «uns o altres» però sense nosaltres. Per tant, la primera pregunta és aquesta: volem governar-nos o que ens governin? I si la resposta és la primera, llavors centrem-nos en defensar que sigui realment així. n