Opinió | Opinió

El juliol comença amb bon temps per a l’economia

L’estiu ja ha arribat. I, de retruc, comencen a albirar-se les expectatives per al segon semestre de l’any i del 2025. A diferència dels dubtes, els enigmes i les greus situacions d’anys pretèrits, aquest juliol comença amb bon temps i no s’entreveuen amenaces que al setembre hi hagi tempestes inesperades.

Les previsions que el creixement econòmic seguirà a bon ritme en els pròxims 16 mesos malgrat que la política, tal com la coneixem, va esquilada i sense orientació, s’han instal·lat a l’escenari patri. El creixement del PIB per al 2024 apunta que serà del 2% al 2,5%, en el cas més optimista. Percentatges que podrien repetir-se el 2025.

La demanda externa i el turisme, que va camí de marcar un altre rècord històric, estiraran el creixement i l’ocupació. Espanya va presentar al juny una nova marca, amb 21.392.889 d’ocupats, el 44% de la població espanyola.

Al juny, l’hostaleria va crear la meitat dels llocs de treball, amb 71.095, majoritàriament contractes laborals, segons destaca la Fundació de Caixes d’Estalvis (Funcas). El 60% dels nous ocupats del primer trimestre (616.000), segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), van néixer a l’estranger. Una observació: l’Estat ha anunciat que crearà 40.146 llocs de treball el 2024. Un rècord.

A més ocupació i més pujades salarials com a compensació a la inflació, ja domada, més consum. La impressió que el consum està afectant les taxes d’estalvi i l’augment del crèdit és falsa. L’estalvi va augmentar el 14,2% en el primer trimestre de l’any i la morositat no s’ha vist afectada. Les entitats financeres obtindran més beneficis.

La inversió empresarial aportarà, segons aquestes previsions, el 0,7% al creixement del PIB, gràcies, en part, a l’arribada i l’execució dels fons europeus Next Generation, generats durant la pandèmia. A nivell corporatiu, l’activitat de les operacions de compravenda no pararà. L’última que s’ha anunciat: el fons Cinven ha comprat el portal immobiliari Idealista per 2.900 milions d’euros. I abans que acabi l’any, se sabrà si l’opa hostil del BBVA sobre el Sabadell per 11.000 milions acaba triomfant.

La política monetària del Banc Central Europeu (BCE) ha propiciat, molt lentament, la baixada dels tipus d’interès, que seguiran el seu pas descendent sempre que la inflació es consolidi al voltant del 2%. Els tipus podrien arribar a taxes entre el 2,5% i el 3% en els pròxims 12 mesos.

Espanya tornarà a superar amb escreix les expectatives dels països del nostre entorn. Alemanya, França i Itàlia no pujaran més de l’1%. Un declivi més accentuat de les economies d’aquests països, principals socis comercials, és el màxim risc per a l’economia espanyola. El resultat de la segona volta de les eleccions franceses, que se celebra aquest diumenge, és una més de les incerteses que planen sobre el futur. El gir polític al Regne Unit després de la seva jornada electoral tindrà aquesta vegada un efecte més limitat. A l’horitzó, totes les vistes continuen posades en les eleccions presidencials als Estats Units del 5 de novembre. Llarga espera sobre la decisió final que puguin prendre el president actual, Joe Biden, i el partit demòcrata. El republicà Donald Trump apunta com a clar candidat a la victòria tret de sorpreses d’última hora.

Eleccions i canvis de Govern al marge, els principals riscos són geopolítics. Enquistada com sembla la situació al front de batalla, la resolució de la tràgica guerra a Ucraïna no s’entreveu. Als mercats, afectats greument pel xoc inicial del 24 de febrer del 2022, ja no els preocupa. I encara els amoïna menys una altra tragèdia: la guerra a Gaza, que, en contra del que predeien alguns pessimistes, no ha afectat els preus de l’energia.

¿La política? A hores d’ara, és impossible pensar que el Govern espanyol pugui presentar uns Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2025 que obtinguin majoria parlamentària.

A la incògnita sobre què acabarà passant a Catalunya i com afectarà en la governabilitat de l’Estat, s’afegeixen els dubtes sobre la viabilitat de la proposta de reduir la jornada laboral, propiciada per la vicepresidenta Yolanda Díaz. ¿Li donaran el vistiplau dos partits com el PNB i Junts, necessaris per a la coalició PSOE-Sumar? Són ells que poden decidir quan acabarà l’etapa de Pedro Sánchez com a president.

Els representants empresarials, començant pels que defensen els interessos de la petita i mitjana empresa, s’oposen radicalment a tal mesura per l’efecte que pot tenir en la productivitat i en els costos laborals. Per a ells, són mesurades com aquestes, si fructifiquen, les que poden començar a afectar el desenvolupament i creixement. No tot va tan bé com sembla.