Opinió

L’art d’endevinar quin llibre volen

La noia que acaba d’entrar a la llibreria s’adreça directament a la dependenta i li demana que li recomani un llibre per llegir per vacances. Quan la llibretera li pregunta quina mena d’històries li agraden, la noia que se’n va de vacances fa: Tu mateixa. Ni que fos la venedora qui se l’haurà de llegir! Per donar un bon servei, ara no n’hi ha prou que els llibreters coneguin la mercaderia que venen, sinó que els cal saber llegir entre celles, tenir psicologia, molta intuïció i estar dotats d’una certa traça endevinatòria, a més a més de la paciència que, com el valor al soldat, es dona per descomptada. Hi ha qui col·lecciona papallones. Jo col·lecciono consultes curioses que fa la gent. Com la d’aquell client que diu voler comprar un llibre per algú que no llegeix. O que diu que li agrada tot, però cap dels títols recomanats li fa peça. I encara aquell altre que quan li pregunten si un llibre el vol en català o en castellà, respon: Quina diferència hi ha? Hi ha qui desitja una lectura per a una senyora de setanta-tres anys, un conte per una nena que odia els animals que parlen, un llibre que sigui ràpid de llegir i que acabi bé. Un dia algú va demanar un llibre que expliqués la història d’una parella que, després de separar-se, es tornés a casar, però fent com si no s’haguessin conegut abans. El que vostè necessita és un sastre, va estar a punt de ventar-li el llibreter. També hi ha qui demana un llibre que li han dit, però sense recordar-ne el títol, l’autor i ni tan solament si va de punyalades o petons. El cas més curiós és d’aquella persona indignada amb el llibreter perquè va demanar-li lectures per analfabets i aquest va tractar-la d’analfabeta, ignorant que el títol del llibre sol·licitat era justament aquest: Lecturas para analfabetos, un recull de contes i articles plens de gràcia i humor d’Enrique Jardiel Ponceda.