Opinió

Manada judicial en «l’encierro» independentista

Avui que és sant Fermí i a Pamplona hi tornarà a haver encierro multitudinari, s’escau recordar que fa vuit anys, el 2016, al ramat de braus que corrien pel carrer empaitant atrevits corredors fins a la plaça de toros, s’hi van afegir cinc animals salvatges de dues potes que van violar, un rere l’altre, una noia de divuit anys arraconada en un portal de la capital navarresa, amb gravació inclosa de l’agressió per adelitament dels autors i dels malalts que xalarien després veient la filmació. Identificats periodísticament com «La Manada», van ser jutjats i condemnats amb successives revisions a l’alça i a la baixa dels anys de presó, amb la darrera retallada d’un any a un dels condemnats aquesta mateixa setmana. Si no ho he entès malament, la rebaixa l’ha feta el Tribunal Suprem d’acord amb la interpretació que fa des del primer dia de la llei de garantia integral de la llibertat sexual impulsada per la ministra Irene Montero. Llei que havia de ser modèlica i que es va convertir en artefacte discriminador per al gaudi desvergonyit, impúdic, fatxenda de la colpista cúpula judicial que governa Espanya des de fa temps. Un poder legislatiu que no s’amaga d’actuar amb absoluta premeditació contra Catalunya des que la reclamació del dret a decidir va posar a prova les costures de la democràcia espanyola. No se m’acut cap element nou ni afegitó a tot el que s’ha dit, valorat, opinat, denunciat aquesta setmana sobre la interpretació recargolada i interessada que fan els jutges que es neguen a aplicar la llei d’amnistia perquè els deixa amb el cul a l’aire per la persecució acarnissada contra l’independentisme català. El seu capteniment a terroritzar, amenaçar aquells que discrepin, qüestionin la seva obstinació patriòtica, diu molt de com són ells i qui els aplaudeixen embadalits. L’ostentació que fan del poder impune amb què actuen els deslegitima per a la noble tasca d’aplicar justícia. Vistos tants precedents que evidencien la seva falta d’imparcialitat, qui pot confiar avui en la Justícia espanyola? Com amb els de la Manada, quin respecte es mereix l’escamot sense escrúpols democràtics que lidera aquesta institució? A Pamplona, un dels actes no oficials, però sí dels més esperats i celebrats dels Santfermins és l’ancestral Riau-Riau, vals multitudinari ballat i cantat a la plaça major amb l’objectiu d’entorpir la processó de les autoritats, diu la tradició, qüestionades pel seu comportament antidemocràtic en els inicis la celebració popular de la festa. Si el darrer dia canten el «Pobre de mi...» que els encoratja per a l’envestida de l’any que ve, no sé quina traducció trobaríem per a una versió nostrada de «l’aporellos, oé!» que encoratgés a plantar cara decididament als jutges polititzats...