Opinió | De passada

Menja’t el plàstic i calla!

Ara que el tema del reciclatge és especialment present en la vida dels manresans arran de la progressiva implantació del nou sistema de recollida de les escombraries amb contenidors tancats, val la pena recuperar i tornar a llegir el reportatge de la secció de medi ambient que va publicar aquest diari fa unes setmanes. Incloïa una ressenya del professor de la Universitat de Harvard Manuel Maqueda que explicava l’impacte en la nostra salut que té utilitzar el plàstic en contacte amb els aliments, ja sigui per guardar-los, congelar-los o ingerir-los. Com a exemple, posava que una persona que prengui una tassa de te amb bosses fabricades amb polietilè ingereix 14.700 milions de micros i nano plàstics, que, juntament amb la resta de plàstic que menja, beu i respira, fan que, de mitjana, cada setmana ingereixi el pes d’una targeta bancària. Una targeta bancària!

Malgrat això, i malgrat toooot el que hem llegit i hem vist que suposa continuar utilitzant el plàstic, als prestatges de la majoria de supermercats continua sent l’envàs prevalent. Plàstic que conté plàstic que conté el que menjarem. S’han pres determinacions, sí, però no les suficients i , molt sovint, en perjudici de la butxaca del consumidor, com fer pagar les bosses. En canvi, sembla ser que la trampa que s’està fent amb el tema de l’impost per entrar plàstic al país no és prou important per tallar-ho d’arrel. A Espanya, l’1 de gener del 2023 es va començar a aplicar un nou impost en envasos que continguin plàstic no reutilitzables i no reciclat. Es va fer pensant en qualsevol importador o adquirent intracomunitari. Vol dir que, per entrar plàstic que no sigui reutilitzable al país, cal pagar més. Aquest impost no es paga si és plàstic reciclat i es paga si no ho és, però, tampoc no es paga si no és plàstic reciclat, però és un envàs reutilitzable. Ara bé, per tal que ho sigui, lògicament, cal que sigui un envàs molt més resistent, per tant, el gramatge del plàstic és superior i pesa més. S’està entrant més plàstic i, en canvi, s’està estalviant l’impost, tot i que no consta que es faci cap seguiment de si, realment, aquell envàs s’acaba reutilitzant. Hi ha algú que les pensa aquestes coses?

Això sí, a l’hora de fer sentir culpable el consumidor perquè no recicla bé i perquè compra productes on hi ha plàstic, de seguida es dispara el dit acusador. Maqueda deia en l’article esmentat abans que "Una civilització intel·ligent no posaria el seu menjar en plàstic". Com deia aquell: "no fa falta dir res més"..