Opinió | BADANT

Tots a Taula!

Aquest no és un crit per anar a menjar, no badem! El passat 5 de juliol, es va reunir, per quarta vegada, la Taula Nacional de Salut Mental, després donaré detalls del que significa, i l’ordre del dia era únic: «Informe i proposta de les Estratègies del Pacte Nacional de salut mental i benestar emocional de Catalunya 2024-2030».

Els darrers anys, i accentuat per la pandèmia de la Covid-19, no parem de parlar de la importància de la salut mental, de com és el factor clau per assolir una societat saludable, resilient i inclusiva; Catalunya, que té una llarga història de treball participatiu, de consens, en tot allò que es relaciona amb la salut mental, va aconseguir l’any 2021, 2 fites importants; per un costat va crear, per decret, la Taula Nacional de Salut Mental i, també per decret, es va constituir una direcció per crear el Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional; això del benestar emocional em costa d’empassar en el títol del Pacte. La definició de salut mental especifica que és un estat de benestar; o no ens sabem la definició o ens passem de frenada oferint benestar, posant en darrer terme les condicions, els trastorns de salut mental.

A nivell nacional, i com País, tenim una taula que és un òrgan consultiu, que pot ser crític o aconsellar en polítiques de salut mental. Faig un repàs de qui en forma part, per entendre el que significa i la seva «autoritat»; sota la presidència del Departament de Presidència, deu departaments del govern de la Generalitat, sis col·legis professionals, 5 societats científiques, representants de consells altres consells nacionals, del pla director i del consell assessor de salut mental i de diverses associacions d’afectats i de familiars i me’n deixo.

I el Pacte Nacional, que va presentar la seva estratègia, ens marca un full de ruta per als pròxims anys, fruit de tres anys de treball, amb cents de persones implicades, de molts sectors i àmbits de la Societat, departaments polítics, assessors, sota la coordinació de la Sra. Magda Casamitjana, filòloga i amb una capacitat de vestir ponts i escoltar a tothom. No és gens fàcil aconseguir aquest consens. Sis línies i vint-i-tres objectius estratègics i una pila de recomanacions, sota l’evidència científica, amb una visió d’integrar a tota la societat en l’assoliment d’una salut mental de qualitat (no hi ha benestar sense salut mental).

Ara anem allà on volia anar, dies després encara no he vist, ni fent una recerca al Dr. Google, cap ressenya periodística envers aquesta gran fita. Només la nota de premsa pròpia del departament de Presidència. No calia que, una breu notícia, estès a primera plana, ni en primera línia dels informatius, però la no presència se’m fa difícil d’entendre. És que no té suficient morbo el Pacte Nacional? El sector de la SM, no sabem arribar al conjunt de la societat? No cal relacionar la salut mental en notícies negatives i passar a un oblit clamorós per esdeveniments positius i que ens fan sentir orgullosos de ser catalans.