Opinió | a tort i a dret

Turistes, pocs i rics. O sigui: nosaltres no

Manifestants a Barcelona contra l’excés de turistes. L’acudit d’un diari: «Gràcies per haver posat Barcelona al mapa; ara, traieu-la». El mal no és exclusiu: ciutats com Amsterdam o Venècia no saben com aturar el tsunami que dispara els preus i expulsa els veïns. Totes les maces piquen, diu el joc de paraules (maça/massa) que agradava a Josep Pla. Però com dimonis se soluciona?

A Venècia ho proven amb un peatge d’accés, que allà és fàcil perquè les entrades a la ciutat són poques i controlables. Però no sembla que hagin resolt gran cosa: després del cost del viatge, i si estàs disposat a sopar lluç congelat a preu de caviar, no ve d’uns quants euros més. Tampoc la taxa turística és realment dissuasiva. I allunyar els ramats del centre no és tant fàcil: totes les ovelles saben perfectament què volen visitar.

La darrera bala podria ser escanyar l’oferta. Tancar tots els pisos turístics i la meitat dels hotels, tant a la ciutat com a la rodalia. Si no poden pernoctar, no vindran o ho deixaran per al novembre. El desequilibri entre l’oferta i la demanda incidirà en els preus, que s’enfilaran pels núvols; així s’aconseguirà, de passada, augmentar el poder adquisitiu dels visitants i els diners per unitat que deixen al comerç i la restauració. Pocs i rics: oli en un llum.

Ara bé, si totes les ciutats europees que comparteixen el problema opten per aquesta solució, totes elles esdevindran inassequibles per a les butxaques modestes. A un holandès de pressupost escàs li serà difícil visitar Barcelona, però a un català normalet també se li farà una muntanya pagar-se una breu estada a Amsterdam.

Els barcelonins poden pensar que aquesta limitació és un preu assumible per comprar la tranquil·litat, però la resta de catalans, que no patim els mateixos maldecaps, també l’hauríem de pagar quan viatgéssim. Perjudici sense benefici: no seria just.

Per cert, París rep 20 milions d’estrangers cada any... i continua sent París.