Opinió | LA TALAIA

La B-40 i l’oblit de fer les connexions

La B-40, l’obra eterna, l’obra incompleta. El primer problema d’aquesta carretera va ser el seu encaix en el territori, que si no la va deixar sense sentit estaríem d’acord en què va quedar «amb menys» sentit. Es tractava de fer un quart cinturó orbital a Barcelona i ha quedat amb una connexió entre Abrera i Esparreguera i Viladecavalls, sent generosos, fins a Terrassa. Això sí, amb una traça de gran autovia, amb 3 carrils per banda. L’execució va ser un autèntic desgavell, amb projectes aturats durant anys. I, per si no n’hi havia prou amb la negligent intervenció de l’administració central -que és qui ha fet l’obra-, hi van sorgir problemes geològics inesperats (potser amb millors estudis geològics s’haurien estalviat les «sorpreses» del terreny).

L’obra tenia un disseny deficient des de l’inici per sobredimensionament i per un problema més greu: no haver resolt en la planificació com quedava connectada. Per inconcebible que sembli, es va fer la carretera sense tenir definida la seva connexió ni amb l’A-2, una de les principals autovies del país, ni amb la C-55, una de les carreteres amb més trànsit del país (malgrat la condemna permanent del govern català). La connexió requeria un acord entre la pròpia administració de l’Estat i un altre amb la Generalitat per la C-55. Ara, quan la carretera B-40 està oberta des del mes de febrer, surt a licitació.