Opinió | al darrere

Lamine Yamal, el noi de Rocafonda

Rocafonda, barri mataroní. 15.000 habitants, aproximadament, 3.000 dels quals són menors de 18 anys. Un barri encerclat amb un retolador vermell als mapes socials de les administracions. És dels que necessiten una atenció especial. Hi ha una alta densitat de població. Les dades expliquen l’alta immigració que hi ha, i per això, també, tants joves. Les xifres econòmiques el situen a la part baixa de l’escala social i salarial del país. Tot i que les administracions hi han dut a terme millores amb altes inversions (incloure’l en el pla de barris per transformar-lo va ser una de les últimes), encara hi ha dèficits socials. Per als curiosos, el codi postal acaba en 304. No és una xifra llançada al mig d’un article d’opinió sense sentit. És el número que marca amb els dits, quan celebra un gol, l’adolescent fenomen del moment: Lamine Yamal Nasraoui i Ebana, aquest futbolista d’encara 16 anys (dissabte en celebra 17), que està fent un brillant campionat a l’Eurocopa. Si arriba lluny en això de l’esport, dimarts va deixar dibuixada per a la història una paràbola estratosfèrica que podria ser recordada com un dels millors gols marcats en un campionat europeu.

Lamine Yamal és un futbolista català, nascut a Esplugues de Llobregat, 13 de juliol de 2007. Tot i el lloc de naixement, ell se sent de Rocafonda, que és el barri on hi té els amics d’infantesa i adolescència. És de pare marroquí i de mare guineana, ascendència que es veu en el color de la seva pell. Defensa els colors del Barça (és al club des del 7 anys, perquè a aquesta edat ja feia coses úniques amb una pilota de futbol als peus) i de la selecció espanyola. En aquest món en el que renovem ídols a gran velocitat (i alguns els tirem a la bassa), apareix Lamine Yamal. És la seva hora i s’espera que sigui llarga. Aquests dies corre una foto en la que un molt jove Messi agafa en braços un nadó de pell fosca, de Rocafonda, que 16 anys després diu que ha vingut per substituir lideratges.