Opinió | Tribuna

Modal, intermodal o multimodal

No és un debat binari ni banal. No és cotxe o tren; tren o bus; o moto o bicicleta, caminant o en patinet. És un tot. Quan hi ha més d’un mode de transport per completar un trajecte, i això passa sovint, hi ha un conjunt de decisions personals obligades, quotidianes i ineludibles que sovint prenem una mica a les fosques, sense gaire suport o informació. M’ho ha dit aquell... La informació útil potser hi és, però ens és poc o gens accessible. Sí, hi ha aplicacions, però així i tot... A la Fundació Montepio estem reflexionant sobre això.

La intermodalitat o el transport intermodal es defineix com el transport de mercaderies o persones usant separadament diferents mitjans de transport per a un trajecte determinat. Cada transportador emet un document i respon individualment pel servei prestat, mentre que en el multimodal s’emet un únic document o contracte per a tot el trajecte o enviament.

Un trajecte multimodal seria doncs un trajecte avalat per un tercer, públic o privat, i que, per tant, té el seu propi màrqueting i la seva comunicació específica.

La intermodalitat significa doncs major complexitat d’ús i decisió, una certa dificultat de gestió. Caminar, patinar, bicicleta (elèctrica o no), motocicleta, moto (elèctrica o no), cotxe (elèctric o no), quin aparcament, quin subministrament energètic, bus (quina companyia, quin horari), tren (FFCC o Renfe, quina freqüència), quin temps o distància per enllaçar un mode amb el següent, etc. Com si els altres no existissin, cada mode de transport té aquí el seu propi i separat màrqueting, la seva comunicació. Hi ha tantes opcions com modes de transport, però sobretot hi ha múltiples i en ocasions desconegudes i complexes combinacions entre elles. A més a més, la intermodalitat no només no té un màrqueting específic, sinó que tampoc no té formació ni pedagogia pròpia. Se suposa que ho aprenem sols, per osmosi. Però accelerats com vivim, també pot ser que ho aprenguem a mitges i que ho reflexionem precipitadament.

Potser mitjançant un blog-web i reflexionant per municipis, podríem difondre experiències «intermodals» o «multimodals» creatives o enginyoses, desconegudes per aquells trajectes o destinacions més freqüents. Potser podríem debatre per encertar la millor elecció o la combinació més eficient per moure’ns d’un punt a un altre. No sempre hi guanyaríem, però aprendríem opcions, nous modes de transport, en una mena de «consultori», en aquest cas no sentimental sinó intermodal, a on els ciutadans podrien adreçar-se. En establir un hall of fame municipal a les propostes més raonables, seríem més conscients que això canvia molt de pressa i que convé estar atents a les novetats.

Perquè altrament, quan ho afrontem amb rutinària improvisació, potser no hi haurà complexitat sinó complicació i probablement ens ho farem un cop més amb l’entropia. I això «no mola». És poc sostenible.