Opinió | a tort i a dret

Triomfadors en globus de paper

El periodístic és un ofici que tendeix a la hipèrbole, l’exageració que aguditza els contrastos i fa brillar els grisos de la realitat. En la informació esportiva el cas és clamorós: només cal veure els titulars sobre la recent victòria de la selecció espanyola sobre la francesa: «SuperEspanya», «fantàstics», «històric», «França es rendeix» (com si fos una continuació de la guerra d’independència). Però la informació política no es queda enrere. A les eleccions del Regne Unit, la setmana passada, la victòria dels laboristes va ser comparada a una allau que aixafa tot el que troba, però el cert és que el partit del nou primer ministre va obtenir un 34% dels vots emesos. Es va beneficiar que la divisió de la dreta entre conservadors i radicals, i del sistema electoral majoritari que infla el nombre de diputats del primer classificat. Amb un 34% dels vots no es pot fer cap revolució. Si anem a les eleccions franceses de diumenge passat, han estat rebudes com un gran triomf del front d’esquerres (el Nou Front Popular) i del seu líder Jean-Luc Mélenchon, però el partit d’aquest, La França Insubmisa, ha tret menys diputats que el partit del president Macron, i encara menys que el de Le Pen. La definició més exacta del moment la va donar el diari Liberation, que va titular la portada amb un descomunal «C’est ouf», o sigui: Uff!, ha anat de poc. L’esquerra suposadament triomfant, beneficiària d’una reacció urgent per barrar el pas a l’ultradreta, comença a mostrar signes de divisió inevitables, ja que aplega sistèmics i antisistema; ja veurem si governa. A Catalunya, fa dos mesos, tothom va córrer a proclamar la victòria de Salvador Illa, tot i que no va arribar al 28% dels vots. Era més exacte dir que havia quedat primer però que això sol no li donava la presidència, perquè el nostre és un sistema parlamentari. Tot plegat poden semblar qüestions de detall, però és important no generar en el públic expectatives mal fonamentades.