Opinió | Una mica de tot

La vida senzilla del refugi

El refugi del Niu de l’Àliga enceta una nova etapa amb un projecte d’obres que durant quatre anys en modernitzarà les instal·lacions. En els últims anys el refugi ha passat de ser un racó conegut pràcticament tan sols per excursionistes i esquiadors a ser un establiment de restauració de referència a la Cerdanya, i el Berguedà a pesar que el seu accés principal sigui pel costat nord, si més no per la seva panoràmica imbatible. Això ha estat possible també per l’allargament del recorregut del telecabina de la Molina, que ara finalitza el trajecte a la porta de l’establiment possibilitant així que hi vagin famílies i persones amb mobilitat reduïda. El Niu de l’Àliga és a la cota de 2.500 metres, al cim de la Tosa en el punt culminant de les estacions d’esquí de la Molina i Masella. La terrassa en dos nivells i el menjador ofereixen un paisatge de la Catalunya Central fins al Montseny que poc altres establiments poden oferir. Però el refugi també ofereix un intangible que és comú a la resta de refugis del Pirineu, principalment els guardats. És un valor intangible vinculat a l’esforç, l’esport i la localització en un entorn remot. No és el mateix aparcar, entrar en un restaurant i asseure’s que completar una sortida a la natura amb una visita al refugi de torn. Les parets dels refugis aporten un afegit de confortabilitat i acolliment. Separen el món inhòspit de l’escalfor humana. Dinar, sopar o dormir als refugis després d’una jornada d’esforç, més si ha estat en condicions meteorològiques adverses, eleva l’experiència als records inoblidables d’acollida i recolliment. Aquesta és una sensació que avui ofereixen amb nota alta refugis com el dels Cortals de l’Ingla, el Serrat de les Esposes, la Feixa, els Estanys de la Pera, Malniu o Prat d’Aguiló. Els refugis no guardats també poden aportar aquest component de llar enmig de la natura salvatge, però en aquest cas cal portar-se el menjar. Aquesta és una sensació encara més accentuada de cabana; de subsistència primitiva que ens connecta amb el nostre jo original. Ens despulla de la tecnologia afegida i ens torna a l’essència. El refugi de la vall de Galba, al Capcir, és un dels preferits pels excursionistes, no tan sols per l’entorn natural de primer ordre, sinó que també per la seva netedat, ordre i distribució. L’experiència en un refugi de muntanya ens regala un món de fusta, pedra, natura, comoditats mesurades i la vida senzilla. Essencial.