Moianès rima amb xinès

Llegim al diari que hi ha prevista la construcció d’un gran cementiri xinès a Monistrol de Calders. Serà el primer cementiri xinès civil de tot Catalunya, amb una extensió que superarà les quaranta hectàrees (quasi la meitat d’espai que Port Aventura) i una capacitat per a més de trenta mil tombes, distribuïdes en una mena de ciutat-jardí, amb estanys de lotus, salzes i bambús, flors exòtiques i nostrades, estatuetes de dracs i aus fènix. En espera que aquest projecte, pendent d’una pila de tràmits burocràtics, esdevingui una realitat i posi Monistrol al mapa, com ha declarat l’alcalde, escau desmuntar la llegenda urbana segons la qual als xinesos no se’ls enterra. Durant anys hi ha hagut qui de broma o amb mala fe ha vinculat la proliferació de restaurants xinesos i l’èxit del xopsuei, plat en què el tall se serveix esmicolat, saltejat amb verduretes i amanit amb salsa de soja, amb la misteriosa absència d’esqueles i actes funerals xinesos. Jo tampoc no he presenciat mai cap funeral de cap ciutadà argentí i no per això sospito de l’origen dels seus rostits i les empanades. Una cosa és que a la Xina s’agradin de menjar broquetes d’insectes a la planxa, serps, tortugues i tot el que vola (llevat dels avions, esclar), i una altra de ben diferent que practiquin el canibalisme. No, tampoc els xinesos catalans no donen el seu cos a la gastronomia, així com hi ha qui el dona a la ciència, ni són immortals. Quan emmalalteixen, si poden, tornen al seu país per morir a casa i ser enterrats amb els seus avantpassats. De més a més, en tractar-se d’una població encara força jove la mortaldat és mínima, irrellevant. Però de la mateixa manera que les llegendes (com els vells rockers) mai no moren, segur que quan aquest macrocementiri obrirà les portes, encara hi haurà qui ho relacionarà amb la baixada de persiana dels restaurants xinesos que tanquin.