El cel no sempre és blau

22 de juny de 1783. El naturalista britànic Gilbert White escriu que una densa i «particular boirina o fumejant boira» cobreix l’atmosfera al sud d’Anglaterra. Dies abans, el 8 de juny, havia començat el que seria la descomunal erupció del Laki, a Islàndia. Duraria 8 mesos i acabaria escampant 570 quilòmetres de lava, el suficient, com explica Egill Bjarnason en el molt recomanable Cómo Islandia cambió el mundo (Capitán Swing), per cobrir tota la ciutat de Chicago. A més de llançar cendra i lava i de les conseqüències per als habitants de l’illa, el Laki alliberava 1,7 milions de tones de diòxid de sofre al dia que, a l’atmosfera, «es convertien en dues-centes megatones d’aerosols d’àcid sulfúric que, a causa dels corrents d’aire, es van escampar per la resta de l’hemisferi nord». S’ho imaginen?

La boirina asfixiant i fètida que va arribar a Europa va provocar la mort de 23.000 britànics, segons estudis recents que esmenta l’autor en el llibre. L’hivern següent va ser el més fred dels darrers 250 anys, les conseqüències van ser globals i els efectes atmosfèrics arreu -gelades, desglaç, pluges torrencials, sequera-van durar prop de 3 anys. Segons Bjarnason, s’ha dit sovint que la catàstrofe del Laki va contribuir a la Revolució Francesa després que la tardor del 1783, el fred causat per l’erupció volcànica, més les continuades males collites i l’augment del preu del pa, acceleressin la desesperació de la població... Sigui cert o no, la globalització volcànica va afectar el món tal i com ho va fer, fa quatre dies, el volcà islandès de nom impronunciable que va aturar el tràfic aeri i va deixar durant més d’una setmana 5 milions de passatgers a terra.

Ni per un volcà ni per una nova invasió de pols sahariana però sí per uns incendis forestals a Canadà hem vist aquests dies a casa nostra el cel enterbolit i el sol esmorteït. Ni calitja ni boirina. A causa de la circulació general atmosfèrica, des de dilluns -i ahir al vespre continuava- mirem els cels a través del fum provinent d’aquests centenars d’incendis actius. S’ho imaginen? Fum que recorre milers de quilòmetres creuant l’Atlàntic per enterbolir els cels d’Europa i provocar que les sortides i postes de sol siguin més rogenques.

El pastor Jón Steingrímsson, que vivia a uns 50 quilòmetres dels cràters del Laki, va descriure en un llibre considerat de capçalera l’erupció volcànica de 1783 convençut que succeïa perquè la gent de la zona fumava i bevia en excés. Pensaria en l’aleteig d’una papallona, ara?