Joc de Trons fa feliç la nostra comissària

Els Mossos són bons com a estructura d’estat, però serien molt millors com a tema per a una sèrie tipus Joc de Trons. La nostra és una policia rocambolesca, segurament com a reflex d’una societat psicològicament estrambòtica. A veure: l’1-O hi havia Mossos (no molts) retirant urnes i els independentistes que estaven organitzant la votació els aplaudien. Per entendre una cosa així cal una comprensió finíssima de l’ànima profunda d’aquest país, a un nivell gairebé de patologia forense. Perquè aquests Mossos als quals els independentistes aplaudien havien deixat claríssim al govern independentista que ells no farien cas del seu Parlament democràticament elegit, sinó dels jutges de Madrid, i que estaven disposats a detenir el president de la Generalitat en persona. Tot i així, el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va acabar davant d’un tribunal dels jutges als quals ell obeïa per damunt de les autoritats, que també estaven sent jutjades. El van absoldre i això va causar un gran alleujament entre els indepes, però un govern indepe el va apartar i va posar en el seu lloc el seu arxienemic, Eduard Sallent, generant una reacció nuclear en cadena que va portar el bagenc Miquel Esquius, policia surienc vocacional de pedra picada que havia estat comissari en cap d’emergència en plena bacanal de sang, a exil·lar-se al Pirineu buscant pau. Ara que hi ha canvi de govern, els socialistes del 155 aparten Sallent, l’home dels indepes burlat per Puigdemont, i recuperen Trapero, aquell tan aplaudit pels indepes, que torna a girar la truita i torna a posar Esquius com a número 2 i dona el número 3 a Alicia Moriana, la cap de la Catalunya central, que ha estat comissària aquí sense gairebé ni posar-hi els peus i veu ara satisfet el seu desig de fugir per cames d’aquest secà que tan poc li interessa per anar a rebre la mitra a la diòcesi policial de Barcelona. Poder, poder, poder. I això que són policies, no polítics. Ehem.