Uns capitans de Queralt del XIX

Demà, és la Gala de Queralt, una festa molt lluïda a Berga, encara avui dia i ve del XVIII (segons apunten alguns). Mn. Josep Armengou, seguint l’estudi de Mn. Bonaventura Ribera, diu que els capitans organitzen, costegen i presideixen la Gala: Un prevere de la Comunitat de Berga i 4 laics (2 casats i 2 fadrins), que nomenen cada any successors (malgratque en el passat aquesta elecció també depenia de l’Ajuntament). Ara ho són el capellà custodi del Santuari o rector de Berga i 8 laics (dos matrimonis i 4 solters, homes i dones per igual).

Al llibre d’Administradors dels Quartos que deuran servir per la festa de Corpus Christi, també trobem les persones que foren capitans de Queralt. Berguedans de tots els entorns, però és cert que, com diu Mn. Ribera, aquests càrrecs solien caure en el patriciat berguedà. Recollim (també gràcies a l’estudi del Dr. Josep Noguera sobre la Berga del XIX) alguns (no tots) berguedans o persones d’interès públic que foren capitans de Queralt en els seus anys d’exercici sobretot a la 2a meitat del XIX (a excepció d’un del XVIII i dues del XX): El 1799, Ramon Farguell Montorcí (inventor de la màquina de filar la maixerina). El 1854, Mariano de Gironella i de Senespleda (de la noblesa local). El 1856, Joaquim Penina Sala (advocat-periodista d’una família liberal de Berga). El 1864, Joaquim de Senespleda i de Bojons (un propietari en el districte de Berga). També Manuel Pla Farriols, cabdal (segons Noguera) en la potenciació de la Patum el 1885 com a tinent d’alcaldia, i protector de Mn. Ribera. El 1865, Jacint Vilardaga Canyelles (autor liberal d’obres com Efemérides Bergadanas i pare del batlle Josep Vilardaga) i el 1866, Ramon Minoves Cardó (mestre proper a Ramon Pujol Thomàs, i pare del diputat de la Lliga Iu Minoves). El 1872, el capellà-capità Antoni Comellas Cluet (germà d’Esteve, fundador de la colònia Guixaró), filòsof neoescolàstic i autor de Demostración de la armonía entre la religión católica y la ciencia. El 1873, ho havia de ser (però no pogué ser per la guerra) Laureà de Vilardaga Arnaldo, fill del militar liberal Carles de Vilardaga i de Martín; alcalde de Berga i diputat provincial. El 1879, el comerciant Pere Pujol Thomàs (germà de l’alcalde Ramon). El 1880, Lluís Blanxart Grau (notari i alcalde de Berga 1876-77); també l’apotecari José Cardona Llohis (alcalde 1899-1901) i de nou el 1883 (potser com a casat). El 1881, el diputat Manuel Farguell de Magarola (qui regalà cortinatges i una corona de plata per la Verge i Fill) i també Josep de Martín i de Carpi (notari i germà de l’alcalde Francesc de Martín). El 1883, ho fou Agustí Rosal Sala (alcalde 1883-93 i rival polític de Pujol Thomàs).

Les dones són essencials en tot aquest procés. Trobem cambreres (o priores) de Queralt com Emília Buxadé (filla de l’impulsor del Canal Marcel·lí Buxadé el 1901 o Àngela Postius (germana del Pare Postius, que impulsà la Coronació) el 1907, entre d’altres. El 1905 Cim d’Estela publicà que per la Gala la colònia berguedana a Barcelona celebrà una missa amb un capità i la Junta de Senyores, Capitanes i Cambreres, amb sermó de Mn. Bonaventura Ribera.

La llista continua gràcies a la cura dels qui ho han documentat, com Mn. Josep Ballarín que al seu fons tenim els capitans de 1960 a 1981 o el Dr. Carles Cortina, que recuperà el llibre de capitans pel Santuari en les dècades recents, on cada u plasma la seva vivència. Des d’aquí desitgem sort als capitans d’enguany!