Manresa, una ciutat no ‘pipí-friendly’

La saviesa popular diu que, de casa, se surt pixat i cagat, un consell més antic que l’expressió «tibar la cadena», però plenament vigent i que cobra especial rellevància si tens pensat passar unes hores a Manresa i no vols acabar orinant entre cotxes o a la 'Xixo'. No somriguis per sota el nas, parlant de culs, tothom riu, però en aquest cas, la qüestió és feixuga, difícil de fer baixar: la capital del Bages ostenta el títol de ciutat del bàsquet, ignasiana, infidel i darrerament, també, el de ciutat marrana (contenidors plens a banda).

Manresa té un problema gros amb els lavabos públics: n’hi ha pocs, mal senyalitzats i el seu estat és lamentable. Són un servei públic bàsic i, sociològicament parlant, diuen molt de cada lloc. A França, en força restaurants l’orinal masculí comparteix espai amb la pica on homes i dones es renten les mans. Al Japó, més pudorosos, tenen un botó per posar música i evitar que, des de fora, se sentin les flatulències (a més d’una filigrana high-tech de raigs d’aigua que es controlen amb uns quants botons). I, a Noruega, quan condueixes entre fiords i muntanyes, et vas trobant construccions de disseny que alberguen els WC públics. Arreu fa anys que s’han pres seriosament la qüestió, mentre al Bages seguim essent aquell llogaret que viu aïllat del món i avança a un altre ritme.  

Quan esperes visites, el primer que fas és posar bé els coixins del sofà i netejar el lavabo. Segurament, el problema de Manresa és que, de visites, no n’espera (queda especialment clar al Museu del Barroc, on s’ha cuidat molt un mirador al no-res i s’ha guardat poc espai per als lavabos). I tampoc s’ha tingut prou cura dels mateixos manresans i de les seves necessitats. Fa un any, la Plataforma en defensa de les pensions públiques va muntar una performance davant l’ajuntament per reclamar-ho. El búnquer de Sant Domènec és l’únic WC actiu les 24 hores. A la Biblioteca del Casino, sembla que ara, per fi, s’estan fent obres per arreglar uns serveis que havien quedat indignes per a un equipament i un edifici patrimonial com aquest. I la joia de la corona són els lavabos de l’estació d’autobusos, plens de pintades, sense la majoria de portes als WC d’homes -inclòs l’adaptat- i amb dos dels tres per les dones fora de servei. Com en el cas de l’ou i la gallina, què va ser primer, l’incivisme o la deixadesa per part de les administracions? El que està clar és que, en aquesta ciutat, o fas soroll, o se’t pixen a la cara.