Origen i realitat actual dels drets humans

Cada dia i pràcticament a totes hores i en quasi tots els mitjans de comunicació, sorgeix la notícia dels conflictes armats, que estan passant arreu del món. Guerres antigues que no paren i noves que comencen, en definitiva, atacs contra civils indefensos. I arribats a aquest punt, molts de nosaltres ens preguntem: quins drets tenim com a persones? I ens ve al cap el Dret Intencional dels Drets Humans, que són un conjunt de normes que pretenen protegir la dignitat i la llibertat de tots els essers humans, sense tenir en compte ni la seva nacionalitat, ètnia, edat, gènere o orientació sexual.

Aquestes normes legals emanen de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, adoptada per l’Assemblea General de Nacions Unides del mateix any, i sorgeix com a resposta dels horrors comesos durant la Segona Guerra Mundial, i que ha anat evolucionant a reu de diversos tractats Internacionals, que pretenen garantir el seu respecte i el seu compliment a reu de tot el món. Aquest sistema va establir un catàleg internacional per a la protecció dels drets fonamentals, la vida, la llibertat i la igualtat Arran d’aquesta declaració de drets humans, s’han desenvolupat diversos tractats i convenis que formen el cos del dret internacional dels drets humans.

Espanya, que és un estat membre de la comunitat internacional, com a tal, ha assumit compromisos en matèria dels drets humans. Un exemple el tenim en la nostra Constitució espanyola de 1978, que reconeix aquests drets. També ha ratificat molts tractats internacionals, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, etc. Aquestes ratificacions obliguen a l’Estat Espanyol a respectar i complir els drets inclosos en aquests tractats.

Dins de l’àmbit nacional, hi ha mecanismes institucionals per tal d’assegurar l’aplicació del Dret Internacional dels Drets Humans, com per exemple el Defensor del Poble, que és un organisme independent de la política, que s’encarrega de la defensa dels drets fonamentals. També el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans són Organismes als quals els ciutadans poden accedir perquè es protegeixin els seus drets.

Els que vulneren els drets fonamentals de les persones en el nostre país, poden rebre sancions administratives i processos legals amb les penes corresponents. També està el Comitè de Drets Humans que vigila i avalua que Espanya compleixi amb les seves obligacions en aquests temes.

Però no ens enganyem, s’ha avançat molts en la defensa i protecció d’aquests drets, però ens queda molt per fer. Molts de nosaltres tenim la sensació que no hem avançat gaire en la lluita en contra de la violència de gènere, en la defensa i protecció de les persones grans que es queden soles a casa i no tenen recursos, i també de les persones discapacitades, i dels malalts mentals (un 37% de persones treballadores, reconeix patir estrès, depressió o ansietat, causats per la feina, i són la conseqüència de més de 600.000 baixes laborals, això només a l’àmbit laboral), però n’hi ha moltes més. El 34% de la població a Espanya pateix algun problema de salut mental, que afecta majoritàriament a les dones. L’ansietat, la depressió i els trastorns de la son apareixen com els problemes més freqüents. Cada dia se suïciden onze persones en el nostre país. L’any 2023 es van suïcidar a Espanya més de 3.000. És necessària i urgent una legislació específica dotada de recursos tècnics i econòmics, per ajudar a aquestes persones.

La lluita en contra de la desigualat i la discriminació, necessita molts més recursos, personals i econòmics i de vegades, no arriben a temps. Aquesta és una assignatura pendent. Els nostres poders públics ens han de garantir millor els nostres drets, per poder tenir una societat més justa i igualitària de la qual tenim ara.