Vulnerables enfront dela natura

El despreniment a Sant Pau que dimecres va tallar l’entrada sud a Manresa per carretera i que va interrompre igualment la circulació dels Ferrocarrils de la Generalitat va ser molt aparatós. Segons els tècnics que hi van intervenir, algunes de les roques que van caure pesaven unes quatre tones.

La vivència d’un conductor que va explicar a aquest diari que, mentre tornava a casa en cotxe per la C-1411z en direcció al Pont Vell, va notar un cop i es va veure «enmig d’un núvol de pols», permet fer-se una idea de l’angoixa que genera una situació com aquesta. Quan es trepitja el terreny, la preocupació dels veïns del barri que afirmen sentir-se «mig atrapats» és comprensible.

Amb el pas del temps, les tècniques i sistemes per evitar o contenir esllavissades s’han sofisticat. La majoria de les administracions al·leguen tenir problemes per gestionar uns recursos que gairebé sempre els semblen insuficients. Però quan es poden produir desgràcies com la que va estar a punt de desencadenar-se a Manresa, emergeix un concepte: prevenció. Malgrat que la idea és ben fàcil d’entendre, les característiques de l’entorn el converteixen en imprevisible. En el moment en què caldria trobar solucions, la natura s’encarrega de recordar que és indomable, i les persones, vulnerables.