«Senyor, convertiu el nostre dol en joia»

Són aquestes paraules de la pregària angoixada de Mardoqueu, al llibre d’Ester (Est 4:17) les que millor defineixen els sentiments de dolor i de tristesa que estem vivint els valencians, desolats per les conseqüències de la DANA que hem patit, amb més de dues-centes persones mortes. Ponts enfonsats, carreteres negades, cotxes amuntegats, cases i carrers plens de fang, persones atrapades a la carretera.

És temps de dol, de solidaritat, de fraternitat i de donar consol i esperança a les famílies de les víctimes i a tots els afectats per la brutalitat d’aquesta DANA. I de demanar al Senyor que, com deia la pregària de Mardoqueu, canviï «el nostre dol en joia».

Però també és temps de fer-nos moltes preguntes. Per què el novembre de 2023 el govern del senyor Mazón va eliminar la Unitat Valenciana d’Emergències? La periodista Isabel Olmos denuncia en el diari Levante, l’«absència tardana d’informació institucional», ja que «fins a les 20 h de la tarda (del dia 29), no hi hagué alerta global general. Només a les 20 h, quan el desastre ja era un fet, es disparà una alarma per dir-nos el que ja els mitjans de comunicació estàvem contant: que sortir de casa podia costar la vida». Per això la periodista Isabel Olmos diu al seu article: «No podia la Generalitat preveure això? Pot un president de la Generalitat no sortir a comparèixer fins a les 21 h, quan ja tots els accessos estaven col·lapsats?». Cal recordar que el president Mazón, en un tuit seu (que després va esborrar), afirmava que «la intensitat de la gota freda disminuirà a partir de les 18 h, ja que es traslladarà a la Serra de Conca», cosa del tot falsa.

I el periodista Alfons Garcia, també al diari Levante, deia: «La reacció de les autoritats tardà. És a les 21.20 quan compareix a la televisió pública el president de la Generalitat. El caos ja era un fet». I per això, «el temps de mesures de prevenció havia passat». El periodista també es pregunta sobre la gestió dels embassaments i per què «Moncloa informa de la constitució d’un comitè de crisi passades les 23 h del dimarts». Alfons Garcia acaba el seu article així: «Després del dol serà el temps de les responsabilitats. Aquestes, en política, es tradueixen en destitucions o dimissions. Es podria haver fet millor? Jo no puc contestar que no».

Per això ara caldrà vore què ha passat i quines responsabilitats tenen les diverses Administracions, amb un Consell paralitzat, tenint en compte (que quedi ben clar), que l’enviament d’alertes és exclusiu del govern valencià. El més dolorós de tot, és que més de dos-cents valencians ja no estan amb nosaltres.

És l’hora de consolar i d’estar al costat de les víctimes d’aquesta catàstrofe. És l’hora de la solidaritat i d’infondre esperança als qui ho han perdut tot i de fer costat als qui ja no tenen els éssers estimats. Però també és l’hora que les Administracions es deixin la pell per ajudar els afectats per la DANA i de demanar responsabilitat als qui han donat les ordres equivocades.