Trump aconsegueix la victòria total sobre Harris i anticipa una etapa d'incertesa global

Donald Trump ha atropellat Kamala Harris. Guanya amb folgança les eleccions presidencials als Estats Units. Els resultats són encara provisionals, però implacables: el republicà s'ha emportat o està a punt d'emportar-se tots els estats frontissa en joc. Silenci fragorós en el Parit Demòcrata. Harris no ha sortit a parlar. Ho farà demà, i tindrà molt a explicar. Ja no serà la primera dona presidenta del país. I no ha aconseguit donar la batalla malgrat els milers de milions de dòlars recaptats.

Trump cavalca cap a la Casa Blanca de nou i els republicans recuperen la majoria al Senat i la conserven la Cambra de Representants. Ell ha donat un discurs de victòria en el qual ha promès "arreglar tot el que està malament" al país.

Ho ha fet millor de l'esperat en les zones rurals i petites ciutats, i entre els llatins. Ella ha obtingut menys vots que Joe Biden en les grans ciutats de l'històric “mur blau”, Pennsilvània, Michigan i Wisconsin. No ha aconseguit mobilitzar prou a les dones, la seva principal basa electoral contra un expresident que ha configurat el Tribunal Suprem que va eliminar el dret a l'avortament. Tampoc ha seduït als llatins, grup heterogeni que els demòcrates han anat perdent a poc a poc en favor de la proposta conservadora del candidat del Gran Vell Partit (GOP).

Les enquestes han tornat a infravalorar a Trump, encara que el marge d'error de l'empat tècnic que pronosticaven és compatible amb els ajustats resultats en els comtats. Han estat tot bones notícies les que han anat arribant durant la nit a la mansió de Mar-a-Lago (Palm Beach, Florida). Allà Trump ha seguit el recompte amb la seva família i el seu nou amic Elon Musk, l'home més ric del món i que formarà part d'un eventual nou Govern republicà. Bones notícies també per a tots aquells estatunidencs que creuen que el republicà pot reduir la inflació i la immigració il·legal i retornar ocupacions industrials als Estats Units a força d'imposar aranzels a les importacions i baixar els impostos. "Trump ho arreglarà" era el lema de campanya, i els ha convençut.

Males notícies per a Ucraïna, Gaza o Líban

Són notícies excel·lents també per al Govern israelià de Benjamín Netanyahu i per al president rus Vladímir Putin, que tindran previsiblemement menys obstacles en les seves guerres contra Gaza i Líban, i Ucraïna, respectivament. Notícies terribles, per l'altre costat, per als ciutadans de Gaza, els libanesos o els ucraïnesos. Harris havia promès acabar la guerra d'Orient Pròxim, una vegada acabat el temps mort del període electoral, i la “autodeterminació” del poble palestí. Ara cal reconstruir Gaza (desenes de milers de milions) i això no estarà en les prioritats d'una administració Trump: America First significa, entre altres coses, renuència a gastar diners fora de casa. El mateix passa per als ucraïnesos. Volodímir Zelenski pot tenir problemes per aconseguir fons i armes d'un Congrés republicà, i veure's pressionat per Trump a signar un alto-el-foc amb renúncia d'un cinquè del seu territori en mans russes. Fins i tot per a Espanya és negatiu. Va ser Donald Trump qui va imposar els aranzels a les olives negres i l'oli d'oliva.

Males notícies en general també a Brussel·les. Els grans països de la UE temen que, si Trump finalment guanya, faci honor a les seves paraules i imposi aranzels d'un 10% o un 20% als productes globals. Adverteixen que respondran amb duresa. Guerra comercial? Per a la Xina és pitjor, perquè ha amenaçat amb taxes d'importació de fins al 60%. Potser no ho duu a terme finalment, perquè això dispararà els preus.

Celebrarà l'hongarès Viktor Orbán, pròxim a Putin i a Trump, i en general tots els partits d'ultradreta i anti-immigració de la Unió, gairebé un de cada quatre eurodiputats. Tenen al més poderós dels seus als comandaments de la primera potència. El relat global es reconfigurarà al seu favor en aquests quatre anys si finalment és el designat. Trump ha promès la major deportació d'immigrants de la història. Expulsar del país a milions de persones, alguna cosa que molts no consideren viable.

Una campanya demòcrata insulsa

I, per descomptat, són les pitjors notícies per al Partit Demòcrata. Prop de les set del matí hora espanyola, una de la matinada a Washington DC, els responsables de la campanya d'Harris han demanat als presents en la caserna general demòcrata, en la Universitat d'Howard, que s'anessin a casa. La festa s'havia acabat. La candidata no parlarà, potser ho fa quan arribi el dia. Tampoc ho va fer Hillary Cinton el 2016. Si es confirma la seva derrota, Kamala Harris serà un cadàver polític. Va ser candidata per accident, sense primàries competitives i amb baix suport previ en el partit.

Va haver-hi un moment en la campanya demòcrata en el qual es va deslligar l'eufòria. Va ser a l'estiu quan Joe Biden va renunciar per la seva incapacitat per a debatre i la jove Kamala Harris va ser ajudada a pujar en olor de multituds en el Congrés demòcrata d'agost. Però des de llavors, els demòcrates han jugat a la defensiva. Harris no ha donat pràcticament entrevistes i les que ha donat no han estat molt bones. Els seus missatges estaven enllaunats i tractaven d'evitar qualsevol tema espinós, especialment els de política exterior o immigració.

Trump ha estat Trump. Va protagonitzar un debat dolent enfront de Harris. Se l'ha vist intentar mostrar-se una cosa més moderada en algunes ocasions, però amb atacs delirants contra la immigració ("mengen gats", o són "com Hannibal Lecter") o les dones ("les protegiré encara que no vulguin").

La venjança de Trump?

Molts creuen que arribarà a la Casa Blanca amb set de venjança. Ell ho ha dit: està legitimat per a acabar amb aquells que l'han perseguit judicialment. Recordem que encara té causes obertes que podrien portar-lo a la presó i que ha estat declarat culpable ja de 34 delictes federals i espera sentència. Amb el poder del seu costat, potser tots aquests judicis es dilueixen. Tampoc és descartable que s'ordeni el seu ingrés a la presó. Seria un fet inèdit als Estats Units i un cop per a Occident en un món que es trontolla davant l'atenta mirada de Pequín i Moscou.

La fórmula de Trump ha tornat a guanyar, a la vista dels recomptes encara parcials. Nativisme blanc, anti-immigració, antiglobalització, proteccionisme i aïllacionisme. Davant, han tingut a uns demòcrates desgastats per l'alça dels preus, tot i que l'han acabat controlant i que la desocupació està en mínims; pel desordre global, amb les guerres d'Ucraïna i la de Gaza, aquesta especialment, que els ha robat molt de vot jove, d'aquells que han tirat polsos per totes les universitats estatunidenques contra el que consideren un genocidi en Palestina amb bombes americanes.

Els votants de molts comtats clau se sentien còmodes amb Joe Biden, un vell conegut de la política estatunidenca i un home blanc; no tant amb una dona negra com Kamala Harris, que a més només va tenir unes poques setmanes per a inventar-se una campanya en la qual havia de presentar-se com una novetat fresca sense arriscar en absolutament cap assumpte. No ha funcionat. S'obre pas un nou mode de veure el món.