Manresans insaciables

El Chandelier Tree («arbre del canelobre») és una sequoia gegant de California a la que es va perforar un túnel rectangular a la base, prou ample per al pas d’un vehicle. La imatge dels cotxes travessant el gran l’arbre es va escampar pel món, i encara avui és una atracció turística.

Manresa també tindrà un arbre que es podrà travessar per dins (a peu). No serà una sequoia ni s’enfilarà més de noranta metres com aquell, però il·luminarà els vespres nadalencs a la plaça Major. Ben mirat, tampoc no serà un arbre, que és un ésser vivent, sinó una estructura artificial de forma cònica amb tot de llums a la superfície, però s’ha convingut a dir-ne «arbre de Nadal» perquè «estructura cònica de Nadal» és una denominació espantosa, mentre que «paperina», «cucurutxo» o «cucurulla» sonarien ridículs. S’imaginen que algú els diu: «anem a veure el cucurutxo lluminós de l’Ajuntament»?

L’objecte tindrà una altura de 9,6 metres, molt per sota de la batalla d’altures que cada any enfronta els alcaldes de Vigo i Badalona. Per aquest any s’anuncien dimensions que arriben als 44 metres, amb diàmetres en proporció. Seran doncs quatre vegades i mitja més alts que el de Manresa. Però aquest es podrà travessar per dins, i això li assegura una allau de fotografies que s’estendran amb ganes per les xarxes socials. Al capdavall, per a què serveix un adorn de Nadal «practicable», sinó per retratar-lo mentre el practiquem? El lleure reclama experiències immersives. Res de mirar pel·lícules: jugar-ne el videojoc. Rés de cantar «Oh arbre sant» davant d’un avet: passar-li la panxa, encara que sigui fet d’acer, plàstic i leds.

Ara només falta que l’invent millori la satisfacció dels manresans amb la ciutat, que segons les enquestes és força inferior a la de poblacions com Vic, Igualada, Granollers, Sabadell o Terrassa. I mira que l’Ajuntament s’esforça a fer coses, i a explicar-les tant com pot: Museu del Barroc, Fàbrica Nova, Anònima, Guimerà, Pont Nou, lloguer de bicis, pressupost de rècord... I a més a més Manresa té funcions d’òpera, grans musicals, teatre, diari, televisió, Passeig, Agulla, Anella Verda, sant Ignasi, dues universitats, bàsquet europeu... Què més volem per estar satisfets?

Què ens passa als manresans? Som insaciables? Som mai contents i rondinaires de mena? És la persistent oposició que ens infla el cap? O és que quan sortim al carrer trobem realitats que neutralitzen qualsevol propaganda?