Advocacia sense col·legis, una fórmula impossible

Totes les professions s'exerceixin individualment o en despatxos col·lectius, però no totes són col·legiades. Existeixen múltiples associacions, sindicats o altre tipus d'organitzacions d'inscripció voluntària, o fins i tot col·legis professionals de col·legiació no obligatòria i hom podria pensar que això seria vàlid per a totes les professions. Potser fins i tot desitjable sota una idea de lliure mercat i llibertat de competència. Per això, convé deixar algunes coses clares.

De la mateixa manera que totes les persones tenen dret a la vida i a la salut -poso per exemple uns dels drets fonamentals que ningú gosaria discutir-, les persones també tenim dret a ser iguals davant la llei, sense patir discriminació i sense que això depengui de factors polítics, econòmics, ètnics, religiosos o de cap altre tipus. Crec que això també és bastant indiscutible a ulls de tothom. Si és així, com garantiríem aquests drets sense professionals al servei de les persones? De cap manera. 

Els advocats i les advocades exercim la funció d'assistir privadament o d'ofici a les persones en el seu assessorament jurídic, sense el qual les persones no podrien i no sabrien defensar els seus drets on fos necessari: davant les administracions públiques, davant altres persones o davant els tribunals. 

Per tant, els advocats i les advocades hem de tenir la formació de base (acadèmica i d'accés a la professió) i la formació continuada que asseguri formar part d'aquest lliure mercat sense intrusismes i amb garanties de poder defensar els drets de tothom assegurant uns mínims estàndards. Igualment, hem de tenir coberts els nostres riscos davant possibles errors professionals que puguem cometre; hem de complir amb les normes ètiques i deontològiques que hem jurat o promès quan accedim a l'exercici professional; hem de tenir emparament davant ingerències que posarien en risc la nostra llibertat i independència a l'hora d'exercir la professió.

L'advocacia va fer una gran conquesta en el seu moment: dotar-se d'autocontrol i d'autoregulació en moltes d'aquestes qüestions, sempre sota el principi de legalitat i havent d'acreditar que compleix amb la responsabilitat que deriva de tota conquesta. No seria el mateix si el control i la regulació quedés exclusivament en mans de les administracions o dels poders públics. En realitat, seria impossible. 

Els col·legis d'advocats i advocades exercim aquesta funció, i l'exercim des del mateix territori, des de la proximitat i el coneixement que tenim de la realitat de la professió i de la societat que ens envolta en un indret com el nostre. No ens agradaria que ens imposessin aquest control i aquesta regulació des de fora. Volem i voldrem sempre que els col·legis existeixin i que segueixin dirigits per advocats i advocades que exercim com tota la resta, escollits democràticament pel mateix col·lectiu.

Catalunya té 14 col·legis d'advocats i advocades. Només a les comarques de Barcelona en som vuit, un d'ells, el de Manresa, que acull professionals del Bages i el Moianès, que poden exercir a tot l'estat, però que ho fan perquè un col·legi com el nostre els empara, els cobreix, assegura el seu bon fer professional. Que així segueixi sent. Sempre.