Com afrontem l’estrès i les emocions

Molt s’ha escrit sobre com controlar l’estrès, l’ansietat o les emocions, especialment des de fa uns anys, per professionals de la salut mental, per institucions públiques i privades, i fins i tot per aquells qui es fan dir terapeutes de la salut, encara que no tinguin cap títol sanitari amb el qual exercir legalment.

La majoria d’ells parlen i proposen eines i mètodes que, asseguren, podràs “controlar” l’estrès, l’ansietat o les emocions negatives… No hi estic gens d’acord!!

Gairebé totes les persones que han patit atacs d’ansietat o bé que necessiten tenir-ho tot controlat, seguiran convivint en major o menor grau amb aquest malestar al llarg de la seva vida. Això s’ha d’interioritzar i saber afrontar perquè no causi patiments insuportables i s’acabi amb un diagnòstic de Trastorn de la Salut Mental.

Els professionals no podem donar falses esperances a les persones, ja que aleshores les seves expectatives d’eliminació del problema es veuran frustrades, de tal manera que poden acabar patint encara més.

Tots hauríem d’aprendre a canviar certes paraules del nostre vocabulari habitual per altres que siguin menys impositives i més realistes. La mateixa paraula “control” s’hauria de substituir per la paraula “gestió”, la qual genera molts menys efectes nocius i ens permetrà acceptar i afrontar les situacions i esdeveniments diaris que ens toqui de viure, permetent-nos el luxe de reconèixer-les, decidir si els hi donem més o menys importància, i gestionar-ho com i quan creguem convenient, sense fer-ho personal.

Amb això us proposo deixar de creure que aquesta o aquella situació es dona per a cadascú de nosaltres en particular, havent d’aprendre a relativitzar-la, a reconèixer que l’altre m’ho està dient a mi per què m’ha agafat, casualment, allà en aquell moment, i que realment és ell qui necessita desfogar-se o recriminar-se qualsevol cosa.

Parlo d’aprendre, per què ho podem fer!! Tenim la capacitat de relativitzar i donar a cadascú la responsabilitat que li pertoca sense haver de ser nosaltres mateixos qui ens exigim d’assumir tota la culpa de què passa al nostre entorn.

Això ens permetrà agafar-nos la major part dels successos que ens envolten amb més tranquil·litat, podent escoltar allò que ens acaben de dir, si cal, però decidint nosaltres mateixos com reaccionar i quina decisió voldrem prendre, que ens permeti afrontar qualsevol situació en què ens trobem, de forma serena i tranquil·la, sense pressió personal, intentant decidir que fer amb una major eficàcia i sense crear-nos cap obligació que ens pugui afectar, fins al punt que ens faci emmalaltir.

Les persones no tenim per què resoldre o assumir situacions per les quals no estem formats, ni tenim l’obligació de saber de tot. Només ens cal aprendre a utilitzar pautes i eines, relativament senzilles, per afrontar i gestionar l'estrès i les emocions del dia a dia, sense haver de caure en bucles de pensaments negatius on ens culpabilitzem de tot allò que passa al nostre entorn.