Llarga vida als Pastorets d’Els Carlins

Tibo de nostàlgia per recordar la primera vegada que vaig actuar, tenia sis anys i va ser fent de comparsa als Pastorets d’Els Carlins; des d’aquell dia, d’una manera o altra, la meva vida ha continuat lligada al teatre, però poques vegades l’emoció personal ha superat la d’aquella experiència.

Els Pastorets sempre han estat la gran escola del teatre català, a més d’una manifestació important per a la defensa la llengua, la història, la integració, l’aprenentatge i la convivència, creant forts vincles d’amistat, comunitat i diàleg intergeneracional. Parlem d’un espectacle col·lectiu que, fins i tot en les èpoques més difícils i repressives, ha estat capaç d’unir-nos per preservar l’essència de la nostra nació, demostrant que els més petits escenaris poden encabir les més grans i emotives produccions, deixant en evidència a qui hagi gosat dir que es tracta d’un gènere menor.

El Nadal manresà, que enguany com en altres poblacions no ha estat lliure de polèmica, ha tingut el màxim exponent dels seus valors i les seves emocions a l’escenari d’Els Carlins, històricament dipositari d’aquesta tradició; un escenari que ha vist com al llarg de la història el muntatge s’ha anat adaptant als nous temps, per arribar a una posada en escena que enguany ho ha petat en totes les seves funcions. No em vull deixar cap nom, i per això només esmentaré la tasca de la Maribel Montardit i l’Imma Torrecillas, com a responsables de la direcció, al capdavant d’un nombrós equip d’actors, actrius, tècnics, personal de disseny, regidoria i responsables de sala. Totes i cada una de les persones implicades, des de les més veteranes a les que trepitjaven tradició per primera vegada, ens han ofert una original, àgil, espectacular, ben lligada i molt ben resolta representació de l’obra original d’en Folch i Torres en una edició que, per primera vegada a la història de la nostra ciutat, ha estat dirigida per dues dones de teatre que han superat el repte amb la nota més alta.

Encara que avui sigui nit de Reis, per a tothom qui ha format part d’aquesta tradició de la cultura catalana en majúscules, les festes de Nadal no tenen el seu punt i final amb la cavalcada sinó amb la darrera representació de Els Pastorets, demà a la tarda a Els Carlins. Serà després de l’èxit, i a més dels aplaudiments, amb una agraïda sensació d’optimisme pel que fa al futur de la nostra llengua, la nostra cultura i les nostres tradicions, gràcies a l’esforç il·lusionat de milers de persones que arreu del país mantenen més viu que mai aquest espectacle, com a un dels grans símbols de la nostra identitat. Com diu l’Arnau Tordera: Llarga vida als pastorets! I jo, com a manresà, hi afegeixo una merescuda ovació a l’extraordinària feina feta des d’Els Carlins.