Noi, moriràs a Groenlàndia

Encara que sembli mentida, Dinamarca va tenir un imperi colonial. Modest, però el va tenir. Durant el segle XVII va apropiar-se les actuals illes Verges, al Carib, i territoris a Índia i a l’actual Ghana; i el XIX va poder conservar les possessions noruegues d’Islàndia, Groenlàndia i les Illes Fèroe quan es va veure obligada a renunciar a Noruega.

Amb el temps, les posessions africanes van ser venudes als britànics, les caribenyes, als Estats Units, i Islàndia va independitzar-se durant l’ocupació alemanya de Dinamarca, operació per la qual el monarca danès sotmès als nazis va enviar una carta de felicitació al Parlament islandès. O sigui que, de tot plegat, en van quedar les Fèroe i Groenlàndia, que gaudeix d’una gran autonomia i dret a autodeterminar-se.

Groenlàndia és un mal negoci per a Copenhague en termes comptables, però li atorga un gran potencial en recursos naturals i un paper geoestratègic que, amb el desglaç de l’Àrtic, s’ha multiplicat exponencialment. Per tant, s’hi aferrarà tant com sigui possible. Per a Estats Units, que ja es va oferir a comprar-la el segle XIX i hi té una base militar, posseir Groenlàndia suposaria equilibrar la balança territorial amb Rússia en la creixent pugna àrtica. Trump ho va llegir en algun informe durant el seu primer mandat i, com que és un empresari immobiliari i, en realitat, l’únic que sap fer és comprar i vendre finques, aquesta idea sí que la va entendre. Per això, el 2019 ja va oferir-se a adquirir-la, i ara fins i tot insinua que Estats Units podria ocupar l’illa de facto. I realment, podria. Comèdia?

Gairebé cap dels grans esdeveniments de la història han pogut ser previstos deu anys abans. Molts no podien ser ni imaginats. Aquest Trump no tindrà temps, però un hereu, un Trump II amb dos mandats podria, perfectament, després d’una escalada de pressió i amenaces, apropiar-se l’illa sense disparar ni un tret. D’un dia per un altre. ¿No ho va fer Putin a Crimea i no va passar res? Aquestes lliçons s’aprenen. Xina no mouria un dit si se li donés a entendre que, a canvi, té llum verd a Taiwan. Dinamarca, indefensa, invocaria l’OTAN. Estats Units, si encara en fos membre, en sortiria. I si la UE hagués adquirit alguna dimensió militar, hi hauria d’enviar forces. Potser alguna unitat seria espanyola. Potser hi hauria algun enfrontament. Potser una guerra i tot. Potser algun noi català hi moriria. Caigut a Groenlàndia com quan ens mataven al Marroc, però en fred. Una flipada? Sí, segur?