El desdoblament a 4 carrils de la C-55

És de física elemental, i jo diria que de sentit comú que per desplaçar-se entre dos punts, el camí més eficient, és el més curt, el més pla i el que consumeix menys energia.

Dic això per què arran del tall de la C-55 realitzat per diverses entitats, associacions empresarials, alguns representants polítics i forces particulars del passat dissabte 11 de gener a Olesa de Montserrat, per rendir record al fatal atropellament mortal succeït fa unes poques setmanes i reivindicar la millora general de la fatídica carretera C-55, en el TN vespre de TV3 van mostrar unes declaracions d’un membre de l’entitat Meandre, que deia textualment que «qualsevol inversió pública que no estigui en coherència al canvi climàtic és malbaratar els recursos».

Cal qüestionar obertament aquestes afirmacions, que invertir en la millora de la capacitat, seguretat i fluïdesa en la carretera que ens uneix amb el Baix Llobregat i Barcelonès sud, escollida per més de 30.000 usuaris diaris que en els seus desplaçaments laborals, acadèmics o professionals, anar per la C-55 davant l’alternativa (que jo personalment no veig com a opció raonable) de l’autopista Terrassa – Manresa i Quart cinturó fins a Abrera malbaraten recursos públics són afirmacions errònies que no ajuden a resoldre la situació econòmica i de mobilitat de la Catalunya Central, i intentaré explicar-me.

Diversos companys manresans han fet el test de fer un mateix recorregut entre Manresa i Abrera, en tres vehicles diferents, un de gasolina, un de dièsel i un elèctric, comparant el consum energètic anant per la C-55 i anant per l’autopista Terrassa – Manresa i Quart Cinturó, i els resultats han estat clars, l’energia consumida pel segon itinerari ha estat molt superior enfront d’anar per la C-55, i per tant les emissions de carboni, en un percentatge que supera el 60%.

Per altra banda, res estrany. Com deia al començament, per anar entre dos punts, el camí més eficient és el camí més curt, més pla i més ràpid.

Aquests representants de la pretesa sostenibilitat ambiental hauran de vigilar que no estiguin seguint el guió d’uns reduïts grups econòmics de la Concessionària de l’Autopista i algun partit polític que amb coneixement o sense, retroalimenten aquests interessos econòmics, en contra del benestar general de la població catalana.

Finalment, cal dir en relació amb les manifestacions del director general d’Infraestructures de Mobilitat que ja l’any 1998 el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució en què s’instava al Govern a desdoblar la C-55 (Resolució 773/5-1998) i que l’any 2010 la Conselleria de Territori va aprovar definitivament el corresponent Estudi Informatiu i Declaració d’Impacte Ambiental, amb la redacció de tres projectes constructius, per tant, que no diguin més que han d’estudiar «el difícil corredor de la C-55 que és molt complexa i que han de veure tot això de l’emergència climàtica i no sé què més».

Només cal que recordin dues coses, que una carretera per 40.000 vehicles diaris ha de tenir 4 carrils i que el camí menys contaminant és el més curt, més pla i més ràpid.