Paraula de Trump

Vostès recordaran quan el judici dels responsables del procés independentista a Catalunya, tots ens convertirem en apassionats penalistes, els fets eren constitutius d’un delicte de rebel·lió? O ho eren de sedició? El tribunal decidí que era un delicte de sedició. Personalment, crec que la decisió judicial va ser una sortida a una situació no prevista. Al Codi Penal espanyol, com a delictes contra la Constitució, només hi ha els dos citats, tots estarem d’acord que els fets d’octubre del 17 van ser un intent de derrocar-la a Catalunya, però els fets, tal qual es van produir, no s’ajusten a la definició de cap dels dos delictes. Al segle XXI les coses no es fan com en els segles passats ara tot és més socialment correcte. En deien la revolució dels somriures, se’n recorden.

Avui els dirigents autoritaris, siguin de dretes o d’esquerres, no necessiten la repressió massiva en tenen prou amb la manipulació de les ments dels ciutadans, però el resultat que es busca és el mateix. El nou president dels EUA ha fet públiques unes pinzellades del que serà la seva política i com aquell que no vol la cosa ha fet saber al món el seu dret a annexionar-se Canadà, Groenlàndia i el Canal de Panamà. Hitler reclamava l’«espai vital» per Alemanya, Trump parla de la seguretat nacional.

Crec que a les afirmacions del dirigent dels EUA no li hem fet el cas que es mereixen. A Europa tots ocupats pels nostres problemes domèstics no hem respost com caldria, potser quan vulguem ja serà massa tard o no puguem perquè els amics d’Elon Musk ja siguin al poder als nostres respectius països. Només ha calgut veure la reacció de Meloni a Itàlia per adonar-nos de com les dretes autoritàries poder arribar a justificar fets fora de cap lògica democràtica.

A les afirmacions de Trump molts se les han pres com una nova sortida de to del personatge, com quan en el seu primer mandat va prometre un mur entre Mèxic i els EUA per evitar la immigració sud-americana, és probable que hi hagi una part d’això, però no tot i haurem d’estar molt atents i reaccionar amb contundència. La sobirania del canal de Panamà corre perill, no en tinguem dubte, és un punt estratègic del comerç mundial i els multibilionaris que ocuparan la casa blanca el volen tenir controlat. La qüestió del Canadà és més confusa i a mi se’m fa difícil de veure que en pot treure, més aviat al contrari. Avui el Canadà és un país desenvolupat, soci dels EUA i de tot el món occidental amb una qualitat de vida dels seus ciutadans molt per sobre del ciutadà mitjà dels EUA. Finalment, ens queda Groenlàndia, aquí sí que la cosa és més perillosa, perquè tot i dependre de Dinamarca és d’enormes dimensions i està escassament poblada. El que sabem és que són unes terres riques en minerals estranys i els EUA els vol per fer la competència a la Xina que controla gairebé la totalitat de la resta del mercat mundial d’aquestes matèries.

Per aconseguir aquests objectius Trump no necessitarà de gaires bombes, per començar convencerà de la necessitat als seus, després actuarà i ... Qui li dirà què?