Com gestionar les pors d’un fracàs laboral

Un dels errors més grans que podem fer a la feina és viure aferrats a la por a fracassar per les decisions que prenguem, bàsicament per què cada vegada que assumim una tasca correm el risc que surti bé o malament, millor o pitjor. Hem d’assumir que encertar i errar s’aniran combinant contínuament al llarg de la nostra vida laboral.

Moltes vegades, sigui per iniciativa pròpia sigui per “recomanació” del superior, els treballadors assumeixen majors responsabilitats, diguem-ne tasques poc promocionables que, si bé són importants pel desenvolupament organitzacional, estan infravalorades o són poc reconegudes, per més que als treballadors els suposi assumir molta més feina.

Inicialment, aquesta nova tasca és motivadora i engrescadora pel personal, ja que internament se sent important i reconegut. Si bé amb el pas del temps és fàcil que s’adoni de l’exigència i desgast personal que comporta assumir noves responsabilitats, a banda de les de sempre. Més dedicació, més pressió de l’entorn, sensació d’angoixa... I apareixen les pors al fracàs, ja que ara se li exigeixen resultats en les tasques que dominava prèviament, però també amb les noves que ha assumit!!

De forma natural, el treballador hauria de fer una reflexió objectiva de tota la tasca que està desenvolupant, reconèixer els seus límits, analitzar els pros i contres que li suposa aquest sobre esforç i parlar-ho amb el seu responsable per trobar una nova sortida, favorable als interessos comuns.

Si, per contra, no s’afronta racionalment l’exigència d’aquesta decisió, per por al fracàs personal o pel que puguin pensar el seu entorn, pot començar a interpretar inadequadament la nova situació laboral, dubtant de les seves capacitats, amplificant les possibles conseqüències negatives de qualsevol errada que pugui fer i anticipar-se mentalment a uns resultats catastrofistes.

La profecia autocomplida dictamina que les nostres creences i expectatives poden modificar a la mateixa realitat d’un mateix, fent que els pensaments i creences negatives experimentades internament es manifestin externament amb canvis d’humor, desgast emocional i disminució en el rendiment laboral.

Per gestionar adequadament les errades i evitar l’enquistament del malestar s’ha d’afrontar les conseqüències que suposa assumir noves responsabilitats, reformular el pensament negatiu i convertir-lo en aprenentatge a l'hora de prendre noves decisions i sobreposar-se a les falses expectatives creades.

Les organitzacions, quan s’observin que hi ha un treballador que ha reduït el seu rendiment o que presenti símptomes de malestar, han d’intervenir-hi activament, proporcionant-li l’ajuda i suport necessaris per revertir la situació i reconsiderar conjuntament la situació, aportant-li nous recursos, proposant-li formació per les noves tasques i establir noves metes i objectius, més realistes, perquè puguin assolir-los.

Impulsar el benestar dels treballadors a la feina reverteix directament en un major benefici econòmic per l’organització.