105 anys del naixement de Josep M. Ballarín

El 8 de febrer va fer 105 anys del naixement de Josep M. Ballarín i Monset, escriptor i capellà amb la seva teologia d’espardenya i de màxim prestigi, a la dreta de l’Eixample de Barcelona, m’agradaria compartir unes paraules seves en una entrevista recuperada de la secció «El Retrat» de la Revista Tasta.cat de l’hivern 2008/09, que possiblement són les que han restat més impregnades en el meu imaginari i consciència respecte a la figura de Ballarín, parlant de la qüestió nacional que ens ha ocupat els darrers anys. Des del seu cristianisme social, humanístic i franciscà, Ballarín compartia els següents mots:

«Discuteixen si Catalunya és una nació, però fent una mica de gresca ho és tant que fins i tot Berga ho és. Catalunya no tan sols és una nació, és una nació de nacions petites com ho era Grècia. Aquest deu ser el nostre mal i la nostra sort, que sabem sobreviure, però ens costa molt de conviure».

I una prova i exemple del seu amor i arrelament cap a aquestes «petites nacions», les nostres contrades berguedanes, aquest berguedanisme, s’esdevé en la ratificació de l’afirmació que fa (si no recordo malament) el nostre també molt estimat Mossèn Josep Armengou sobre que «Berga és una nació feta i pastada (com, tan a la menuda com vulgueu, també ho és Gòsol) ... perquè té alguna semblança amb la vella Grècia, és un aplec de nacions … Berga té la seva acròpolis a Queralt, el seu himne a la Patum. I és una ciutat de carrer Major...».

Mossèn Ballarín, un exemple de resiliència, llibertat i patriotisme. Que cada entranyable record que en guardem de la seva persona sigui un renaixement del seu esperit i amor en els nostres cors als peus de la muntanya sagrada del Pedraforca, on reposa eternament el seu bon nom.