La setmana del Club Atlètic Manresa

El Club Atlètic Manresa compleix 70 anys, en fa 75 de la construcció de les pistes d’atletisme del Congost i 50 anys té l’Escola Manresa d’Atletisme. El CA Manresa ha estat l’entitat administradora de les Festes de la Llum. I encara dijous es va inaugurar una exposició de fotografies de l’atleta i fotògraf manresà Josep Pla March sobre la construcció de les pistes.

Esportivament, també li ha estat un bon cap de setmana. La saltadora Ona Bonet, ara a les files del Nike Running, però formada al club, s’ha proclamat amb encara no 18 anys campiona d’Espanya absoluta en Pista Curta, Lerato Pagès i Emília del Hoyo han obtingut un doblet de plata i bronze històric en els 60 metres tanques, el saltador Jan Díaz es va penjar el bronze a la llargada i el perxista Martí Serra, tot i quedar quart, ha batut el rècord absolut de l’entitat amb un salt de 5,50 metres.

Ara: tots aquests aspectes positius i de celebració no han d’impedir veure que l’estat de les instal·lacions no és ni òptim ni el que el Club Atlètic ni els seus atletes ni la ciutat es mereixen. No calen denúncies per veure-ho, només cal ser-ne usuari o deixar-s’hi caure per veure-ho. I no són les úniques instal·lacions esportives de Manresa que no tenen la qualitat ni el manteniment que els clubs usuaris precisen. En una entrevista amb el regidor d’Esports Anjo Valentí va assegurar que han aconseguit 200.000 euros de la Diputació i que hi afegiran part del superàvit de l’exercici 2024 per obres de manteniment dels equipaments esportius.

Les entitats esportives que gaudeixen de l’ús de les instal·lacions municipals tenen un problema amb les administracions locals perquè la naturalesa de la seva activitat sembla que les converteixi en invisibles. No només succeeix a Manresa. Els partits i les competicions es disputen sense aturador i els èxits que obtenen els seus esportistes, com els d’aquest cap de setmana, fan creure que tot és més que correcte. Però, anar a les llotges i apedaçar instal·lacions de tant en tant, si cau alguna subvenció i el superàvit ho permet, no equival a apostar per l’esport.