Reunions tòxiques: una amenaça per a la salut?

Fa temps que penso que les reunions de feina innecessàries haurien de portar un avís de salut pública com els paquets de tabac perquè cada dia centenars de milers de persones es veuen obligades a perdre hores en trobades interminables on es parla molt i es decideix poc. No només són una pèrdua de temps sinó que generen un desgast que supera la simple frustració. Perquè més enllà de l'avorriment d'escoltar discursos buits o presenciar batalles d'ego disfressades de debat constructiu, moltes de les reunions que es viuen ara mateix a les organitzacions tenen un impacte directe en el benestar de les persones.

Els motius són evidents: fomenten l’ansietat anticipatòria en aquells que saben que hauran de suportar converses circulars sense conclusions, incrementen l’estrès per la manca de control que en debats inacabables que no porten enlloc i alimenten una desmotivació profunda, perquè poques coses fan tanta ràbia com veure que el teu temps i la teva energia es malgasten en dinàmiques que no aporten cap valor. Un escenari idoni per l'assetjament laboral o l'anomenat mobbing són precisament les reunions. Perquè l'entorn laboral normalitza trobades en que ningú escolta i tothom espera el seu torn per parlar o quan cada reunió es converteix en una lluita de poder on les decisions es prenen en funció d’interessos personals i no de necessitats reals i, sobretot, quan aquests espais serveixen per humiliar pressionar o qüestionar públicament determinats treballadors.

En els casos que he identificat no només es posa en risc l’eficàcia del treball sinó que es dispara l’ansietat i es deteriora l’autoestima. Malauradament, si creem les condicions perfectes per fomentar l'estrès crònic pot derivar en problemes de salut més greus. Si en qualsevol debat sobre salut laboral es parla d’ergonomia, de càrrega de treball o de gestió de l’ansietat, ja seria hora d’incloure el resultat emocional de les reunions com una activitat a considerar dins del benestar emocional de les organitzacions.

He demanat als meus contactes propers idees per reduir la càrrega tòxica de moltes reunions i entre altres propostes destaquen la necessitat de reduir-les al mínim imprescindible establint límits de temps estrictes que obliguin a ser clars i concisos, assegurar que qualsevol reunió tingui objectius concrets i plans d’acció definits per evitar discussions buides i fomentar una cultura en què refusar reunions innecessàries sigui un acte de responsabilitat i no de deslleialtat. A més caldria avaluar l’impacte d’aquestes trobades en el benestar dels treballadors perquè si una reunió genera més estrès que resultats no només hauria de ser reformulada sinó directament eliminada.