Reptes de la Interculturalitat a l’escola

Els canvis provocats per la globalització, la inestabilitat econòmica i els moviments de les poblacions mundials han tingut un impacte notable en els països de l’hemisferi sud. Quant a les societats desenvolupades també han patit les conseqüències, especialment en els seus sistemes educatius. Catalunya no ha estat aliena als esdeveniments assenyalats. Canvis que han afegit més càrrega als docents que en lloc de centrar-se a fer front a les turbulències del sistema educatiu, s’han trobat obligats a donar respostes immediates a la diversitat cultural convertida en preocupant a la majoria dels centres educatius del país. 

Sembla que la responsabilitat recau única i exclusivament en el professorat a l’hora de gestionar els incidents viscuts en un centre educatiu de la ciutat de Manresa així com a altres centres de ciutats catalanes: la societat, les institucions i les famílies esperen d’ells que treguin una vareta màgica per solucionar-ho tot per art de màgia.

Serà impossible esperar resultats satisfactoris d’un complex mosaic intercultural sense la implicació de diversos actors de la societat. És cert que les universitats i els centres de ciències de l’educació han de tenir molt presents els canvis interculturals a l’hora de formar al professorat, però si els resultats, com fins ara s’ha pogut constatar, no són del tot satisfactoris és perquè a la majoria d’aquests centres de formació es registren unes mancances a l’hora de tractar la interculturalitat. Així doncs, aquest fet s’afegeix als reptes que han de fer front els futurs docents. 

Actualment, al docent no només se li demana ser apte a la seva matèria, si no se li exigeix, sense eines suficients, tenir una preparació capaç de resoldre amb eficàcia situacions interculturals complexes. No es tracta de culpar al cos docent d’algunes mancances en la gestió de la interculturalitat a l’escola. Tampoc de considerar-los el cap de turc on alguns volen dipositar els seus fracassos. La responsabilitat és compartida entre totes i tots. És una realitat que tots plegats han de fer front: les administracions han d’assumir la seva responsabilitat d’analitzar de manera crítica i esbrinar on resideix l’origen del problema i implementar les mesures correctores eficients. Pel que fa a les institucions, serà imprescindible crear sinergies entre departaments d’ensenyament, centres pedagògics, centres comarcals, regidories, agents de la societat i altres especialistes en la matèria. L’objectiu és fer front als reptes i les problemàtiques que es viuen als centres educatius.

En resum, aquestes institucions han de buscar col·laboració i complicitat amb les entitats de la societat les quals poden aportar solucions interessants i innovadores a les problemàtiques assenyalades. Un dels primers passos en aquesta direcció serà apropar-se a la realitat dels nostres centres educatius, donar suport a la tasca dels docents en aquesta matèria, fer un diagnòstic de les problemàtiques registrades i tractar entre tots de buscar les millors solucions a través d’iniciatives socials, organització de jornades d’estudis, formació periòdica del professorat, assessorament didàctic, participació en festes interculturals, organització de taules rodones i la creació de nou material didàctic. Serà una de les formes urgents per superar els reptes que suposa aquesta problemàtica, construir una ciutadania intercultural ben cohesionada i crear, finalment, un ambient òptim i esperançador als nostres centres educatius.