Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | Imma Nadal

Sant Fruitós de Bages

Sobre el canvi de nom de l’escola Monsenyor Gibert

És públic que s’ha creat una Comissió Municipal per canviar el nom històric de l’Escola Monsenyor Gibert i que passi a anomenar-se Escola la Natura. Sobre aquest tema vull exposar unes consideracions que són fruit de les converses que he mantingut amb diverses associacions del nostre poble:

Qui va posar aquest nom a l’escola (antigues Escuelas Nacionales) va ser l’alcalde de Sant Fruitós, Isidre Riera, el 16/8/1959, atorgant fill predilecte del poble a Valentí Gibert i Mensa, fill de «Cal Nicet» de Sant Fruitós i que va arribar a arxipreste i a rector de la basílica de la Seu de Manresa i més conegut pel nom de Monsenyor Gibert.

Una de les qualitats que el van fer mereixedor de tan noble títol i que va destacar de la seva vida religiosa va ser una trajectòria en favor de l’ensenyament i la cultura per als alumnes del Bages. Les cròniques del temps expliquen que Valentí Gibert va ser sempre una persona molt humil i que recordava el dia que va anar, de petit, de la mà de la seva mare a la Seu de Manresa i que es va quedar molt impressionat. Poc es pensava que de gran en seria el rector.

I ens dol profundament que no es vulgui conservar els noms de les persones que han fet història al nostre poble, que hi han viscut, que l’han estimat i que l’han ajudat a millorar. I tot només per seguir aquest corrent, en voga, per la qual, tot el que tingui flaire d’església, encara que sigui una bona causa, s’ha d’amagar, menysprear i anorrear en favor d’un pensament, gosaria dir, imposat, que no té en compte el valor i el record històric de les persones que ens han precedit.

Apel·lo al bon criteri del Consistori per tal que no ens canviïn el nom de l’escola Monsenyor Gibert per dir-se La Natura, en referència al barri on està situada, i amb una voluntat segons diu la notícia de «modernització de la identitat de l’escola, amb una visió més inclusiva, plural i arrelada a la cultura catalana» doncs, que em perdonin, però, això que el nou nom serà més arrelat a la cultura catalana és una solemne mentida!

Què ens fa vergonya de saber d’on venim? Què ens fa vergonya reconèixer que són noms fruit de la nostra cultura mil·lenària judeocristiana? A mi no, i a les persones de Sant Fruitós que m’han empès a escriure tampoc. Esborrar els noms només perquè ara no estan de moda és relegar els nostres avantpassats a l’oblit i, ja ho diu la dita «Qui oblida el passat, s’oblida a si mateix».

Tracking Pixel Contents