ICL ja no patrocina el Kursaal

Després de mesos de protestes del col·lectiu Boicot ICL, els responsables de la gestió del teatre Kursaal han anunciat que per aquest 2025 la multinacional israeliana Israel Chemicals Ltd (ICL), qui explota les mines de potassa de Súria, ja no formarà part dels seus patrocinadors.

Les protestes exposaven que acceptar el patrocini de ICL significava rentar la imatge d’una empresa denunciada (i condemnada judicialment) per la salinització d’aqüífers de la comarca i dels rius Cardener i Llobregat, i amb uns vincles ben estrets amb l’exèrcit israelià.

Mentre la Cort de Justícia Internacional acceptava a tràmit la denúncia per genocidi per les atrocitats comeses a Gaza, ICL implementava programes com els de «adopta un soldat», «una dutxa calenta per a cada soldat», o el de «llum per la victòria» per portar pastes i refrigeris a les bases militars israelianes del voltant de Gaza.

Aquest és un cas molt impactant que ens serveix per preguntar-nos si és bo acceptar diners a canvi de publicitar aquest tipus d’empreses.

Hi ha un terme que es diu «filantrocapitalisme» que defineix molt bé aquesta pràctica. Exposa que aquestes grans empreses, que sovint acumulen denúncies d’explotació laboral, desastres ecològics, activitats paramilitars, frau o enginyeria fiscal... utilitzen els patrocinis per ser percebudes com uns agents benefactors de les nostres societats. Destinen una minúscula part dels seus beneficis, guanyats amb les seves males pràctiques, a finançar projectes educatius, equipaments sanitaris, actuacions musicals... assegurant-se de col·locar la seva marca comercial ben visible. Com si tal projecte fos gràcies a ells. Altruisme?

ICL va incrementar els seus patrocinis en el moment que van començar a aparèixer les condemnes per les denúncies mediambientals i semblava que l’obligarien a gestionar de forma correcta els seus residus, que amuntega impunement a les muntanyes de sal. Ells ho veien com una amenaça de paralitzar la seva activitat, els seus guanys. Durant uns anys fou el primer patrocinador de l’equip del Bàsquet Manresa. Aleshores necessitava un suport polític (social) per esquivar les sentències. Un cop esquivades, els seus patrocinis han anat a la baixa. Però encara n’han mantingut alguns, com aquest ja finit del Kursaal o el del projecte per a infants Lab_06 de la UManresa.

I qui ens pagarà les activitats socials, culturals, esportives... si les empreses que tenen més diners no deixem que les patrocinin? És la pregunta trampa.

Perquè, què tal que els féssim pagar els impostos com toca? O multar-les per les seves males pràctiques? I que la societat fos qui decidís què subvencionar amb aquests diners. I vaig més enllà... què tal que l’activitat econòmica fos ben gestionada per unes administracions públiques que no busquessin l’acumulació de capital? Que tinguessin un control social per evitar males pràctiques? I així no ens hauríem d’afrontar al maleït dilema de si acceptar unes engrunes d’aquests multimilionaris.