On són les pilotes de Trump

Dec ser mitòman, o fetitxista, o les dues coses. Sortia de visitar la Robie House, la construcció unifamiliar de Frank Lloyd Wright considerada una icona de l’arquitectura contemporània. És just al costat de l’enorme complex de la Universitat de Chicago, i va resultar que, només havent caminat quatre passes en direcció al metro, vaig tenir al davant la Facultat d’Economia. Uau, vaig pensar, amb la boca oberta: D’aquí en van sortir els fonaments del neoliberalisme i la globalització que han regit l’economia mundial des dels anys vuitantes. Uala. Des del carrer no semblava gran cosa, però des d’algun d’aquells edificis Milton Friedman es va convertir en un dels intel·lectuals més influents del segle. Pocs metres més avall hi ha unes pistes de tennis de la mateixa universitat. A terra, a la vorera, hi havia una pilota que havia saltat per damunt de la xarxa. Me la vaig ficar a la butxaca. Hi vaig escriure Facultat d’Economia, Universitat de Chicago, i la conservo com un souvenir. No tothom pot dir que ha robat una cosa de la Meca neoliberal.

El pensament sorgit d’aquelles ments -Friedman, Stigler, Becker, tots amb el Nobel- va ser com una onada que, promoguda primer per Ronald Reagan, va capgirar l’economia mundial i, amb l’impuls agregat de les noves tecnologies, va portar a la globalització que ha regit les relacions comercials internacionals fins ara mateix. La teoria deia que els productes de poc valor afegit es podien anar a fabricar als països pobres sense por, perquè als països rics hi quedarien les activitats realment valuoses i tot aniria bé. Tot aniria bé, sobretot, per als Estats Units: sense la convicció que seria un gran negoci per als ianquis, el pensament globalista no hauria arribat ni al McDonald’s del xamfrà.

A l’hora de la veritat, ha anat bé per treure milions d’asiàtics de la pobresa. Aquest és un balanç extraordinari. Però també ha empobrit dramàticament milions d’occidentals de classe mitjana -nordamericans sobretot, ara votants de Trump- i ha impulsat l’aparició de Xina com a superpotència. Sense la inversió exterior, l’Imperi del Mig hauria ressorgit igualment tard o d’hora, però segur que ni tant ni, sobretot, tan ràpidament. Les llumbreres de Chicago només van encertar a mitges. I ara, arriba un altre cop l’hora de girar el mitjó. Ens ho van imposar llavors i ens ho imposen ara. A callar. No està clar on és la nova Meca trumpista on anar a robar pilotes. A una universitat segur que no. A un bar de billars per a cunyats, potser.