Cardona ha de treure’s el pes del vell runam

Cardona patia l’any 90 la gran patacada del tancament de l’activitat minera d’extracció de potassa, el que durant gairebé tot el segle XX havia estat el pal de paller del seu creixement econòmic i poblacional. Un revés d’enormes magnituds socials que, malgrat tot, el municipi ha anat podent revertir al llarg d’aquestes tres dècades i mitja amb un esforç ingent. Aquell tancament va deixar cicatrius i herències, i aquestes no precisament positives. Les més evidents, els antics runams salins (les terreres, com les anomenen els cardonins, la vella i la nova) i una accentuada modificació -a causa d’aquests mateixos dipòsits salins creats durant al llarg de dècades- de la morfologia d’un paratge singular, d’enorme valor natural i signe d’identitat del poble com és la Vall Salina. En aquests 35 anys no es pot dir que no s’hagi avançat per corregir aquests impactes negatius d’una herència perversa. N’és l’exemple més clar la restauració de la terrera nova, de la qual ja se n’ha retirat tota la sal i ara es treballa per rehabilitar-ne l’estructura del terreny. Però hi ha deutes ambientals pendents, i la punta de llança és el runam vell. Ercros en va explotar la sal durant una dècada, però ja fa set anys que hi va cessar l’activitat. Resultat, aquesta muntanya artificial que originalment era un rebuig de l’explotació potàssica continua allà, afectant l’entorn i amb un futur per aclarir. L’empresa no se’n pot rentar les mans així com així. I la Generalitat ha de posar tots els esforços perquè això no passi. Cardona no es mereix pagar més plats trencats.