Tecnologia i productivitat

Guerra dels corrents, finals del segle XIX. El sistema elèctric que fem servir avui va tenir com a protagonistes dos inventors, Thomas Edison i Nikola Tesla, en una relació gens amistosa. Tesla, que treballava a l’empresa d’Edison, va resoldre problemes complexos tot millorant els generadors de corrent contínua. Edison no li va pagar el que li havia promès i Tesla, decebut, va marxar de l’empresa. A partir d’aquí, Tesla va unir forces amb George Westinghouse, que apostava pel corrent altern, el sistema que permet transportar electricitat a grans distàncies amb menys pèrdues d’energia i a menor cost. El corrent continu d’Edison, en canvi, només cobria petites zones.

La competència entre els dos sistemes va escalar fins a convertir-se en un espectacle públic. Edison, per desacreditar el corrent altern de Tesla, va finançar execucions públiques d’animals amb aquest tipus de corrent i fins i tot va dissenyar una cadira elèctrica. La victòria final del corrent altern de Tesla va arribar el 1893, quan Westinghouse va guanyar el contracte per il·luminar la Fira Internacional de Chicago, superant Edison. Poc després, construiria la central hidroelèctrica de les cataractes del Niàgara, que alimenta la ciutat de Buffalo. Era el triomf definitiu del corrent altern.

Però els guanys de productivitat per la generalització de l’electricitat, en plena segona revolució industrial, encara es farien esperar. Els avenços científics i tecnològics requereixen d’empresaris que testegin la nova tecnologia en un mercat lliure i competitiu. L’èxit de l’aplicació empresarial de l’electricitat el va obtenir Henry Ford. Abans, molts empresaris començaren a introduir l’electricitat a les seves fàbriques, però ho feien amb la mentalitat de l’era del vapor. Substituïen simplement el motor de vapor central per un motor elèctric central, però mantenint el mateix sistema de corretges, politges i eixos per fer funcionar totes les màquines. Això no aprofitava els avantatges reals de l’electricitat i seguien depenent d’una estructura rígida, sorollosa i poc eficient.

El canvi de paradigma, com diem, va arribar amb Henry Ford. A la seva fàbrica d’automòbils, Ford va entendre que l’electricitat permetia independitzar les màquines i reorganitzar la producció d’una manera completament nova. Va introduir la cadena de muntatge, un sistema en què el cotxe es desplaça i cada treballador fa una sola tasca repetitiva, amb màquines elèctriques petites i especialitzades repartides al llarg de la línia. Aquesta innovació va multiplicar la productivitat, va reduir els costos i va marcar un abans i un després en la indústria. Ford no només aplicaria correctament l’electricitat a l’empresa, sinó que va revolucionar la producció a la segona revolució industrial.

El mateix està passant actualment amb la intel·ligència artificial (IA), una tecnologia disruptiva amb potencial per introduir canvis profunds en l’economia i la societat. El ChatGPT, desenvolupat per OpenAI i presentat el novembre de 2022, és un model de codi tancat. Això vol dir que el seu funcionament intern no és públic. El codi font, els paràmetres i els detalls exactes d’entrenament estan protegits. Només OpenAI pot modificar el model i controlar com s’utilitza. L’usuari final pot fer-lo servir a la web oficial, però no pot accedir al motor que hi ha al darrere. Els costos preliminars i de funcionament són molt elevats.

DeepSeek, la competència xinesa que apareix sis mesos més tard, és un projecte d’intel·ligència artificial de codi obert. El codi i les dades d’entrenament estan disponibles, i qualsevol persona pot modificar-lo per crear les seves pròpies aplicacions. És una innovació oberta i els costos de desenvolupament són molt inferiors. Com a la lluita dels corrents del segle XIX, s’haurà de veure quina versió s’acaba imposant, si el codi obert o el codi tancat. En una altra etapa, mitjançant un procés de prova i error, els empresaris hauran d’experimentar amb les diferents aplicacions de la intel·ligència artificial per trobar aquelles que milloren el compte de resultats.

L’automatització de tasques repetitives i manuals, des de la gestió administrativa fins el control de qualitat o l’atenció al client, alliberarà temps dels equips humans perquè es puguin centrar en funcions de més valor afegit, com la creativitat, l’estratègia o la presa de decisions. La implementació de sistemes intel·ligents pot també reduir costos operatius en àrees com la producció, la logística o el servei postvenda. La irrupció de la IA obre la porta a nous models de negoci i productes més adaptats a les necessitats dels clients. Gràcies a l’aprenentatge automàtic, les empreses poden oferir experiències personalitzades en màrqueting, comerç electrònic o serveis digitals, fet que podria augmentar la satisfacció i fidelització dels clients (així com el control sobre les seves dades).

En definitiva, la història es repeteix. Igual que va passar amb l’electricitat fa més d’un segle, la IA planteja avui una nova revolució tecnològica, amb diferents models en disputa i una gran incertesa inicial sobre com aplicar-la correctament. Però com aleshores, el progrés vindrà de la capacitat dels usuaris per adaptar-la, experimentar-la i integrar-la en els seus processos. Aquells que ho facin amb visió, personalitzant serveis i reduint costos, seran els que marcaran la diferència. I com va fer Ford amb l’electricitat, poden ser els que obrin un nou camí cap a una economia més àgil, innovadora i productiva.