Més confiança i col·laboració per al futur

La sensació de confusió i desemparament que va provocar la gran apagada d’ahir va fer retrocedir la ciutadania a alguns dels moments més angoixants de la història recent, per exemple, la desencadenada per la pandèmia de la covid-19, i a èpoques pretèrites en què el dia a dia es desenvolupava sense els múltiples avantatges que proporciona l’energia elèctrica.

La regió central de Catalunya i el conjunt de la Península Ibèrica es van veure privades des del migdia d’un servei tan elemental que persones, empreses i institucions donen per descomptat. Sense cap marge per reaccionar, els endolls van deixar de donar càrrega i aparells tan necessaris com els telèfons mòbils o els ordinadors van quedar anul·lats quan la reserva de les seves respectives bateries es van exhaurir.

El mateix va passar amb els llums de cases, comerços i oficines; amb els semàfors i les alarmes; amb els ascensors i les portes dels pàrquings, etc. Només el civisme i la responsabilitat dels particulars van evitar que, en territoris com les comarques interiors del país, es produïssin incidents de gravetat. Les administracions més properes van ser les més eficients, aquelles que van proporcionar més respostes i millors solucions en el mínim temps possible.

Tant de bo no es produeixin més episodis com aquest, però si malauradament es repeteixen en el futur, les autoritats haurien d’aprendre dels errors d’aquesta experiència i coordinar-se adequadament. En situacions crítiques com la viscuda ahir, la funció dels mitjans de comunicació cobra el màxim sentit. La confiança recíproca entre els agents polítics, socials, econòmics i culturals no aporta solucions immediates, però redueix els danys i aporta llum.