Abans els rucs llauraven i ara ens manen

Potser algú de vostès pensarà que en faig un gra massa, que exagero, que em passo de frenada. Potser sí; però és que n’estic tan farta, tan cansada i tan fastiguejada! Quines ganes de marxar «nord enllà» acompanyant Espriu! Ja n’hi ha prou de potinejar la llengua. Primer amb la moda dels tots i totes, nens i nenes, drets i dretes; i ara que «els errors ortogràfics i gramaticals no s’han de tenir en compte, llevat que dificultin seriosament la comprensió del significat de la resposta». Sembla ciència-ficció, però és un dels criteris de correcció de les proves d’Avaluació de Diagnosi de 2n d’ESO que el Departament d’Educació de la Generalitat ha fet arribar als centres. L’argument és «que les proves avaluen la comprensió oral i escrita, però no l’expressió escrita, i per això no es té en compte l’ortografia», que mentre s’entengui el significat del text ja n’hi ha prou.

De veritat que no hi ha ningú que sigui capaç d’aturar aquest desgavell? Soc professora de música i em sumo al malestar i disconformitat dels docents de Llengua i Literatura dels instituts de Catalunya i subscric que «no tenir en compte aquests errors representa una estafa social i acadèmica». «La decisió de no tenir en compte els errors ortogràfics no és nova, l’any passat ja es va aplicar», segons assenyalen des del Departament, com si això els exonerés d’alguna cosa. Agraeixo la sinceritat de l’actual conseller de Cultura en una entrevista a El Nacional: «Fa dècades que aprovem papers sobre el català, però després descuidem dur-los a la pràctica». Suposo que això voldrà dir que ara sí que els portarem a la pràctica, oi? Pregunta retòrica i irònica a parts iguals perquè la credibilitat que em mereix l’administració amb el tema de la llengua és equivalent a zero. Paraules grandiloqüents, fotos i poca cosa més. Que si «el català és la columna vertebral de la nació catalana», que si el pacte és «un exemple de generositat, rigor i responsabilitat i sentit de país» i la cirereta: «El català és de tots i és de totes. El català ens necessita a tots i ens necessita a totes. Per això mateix aquest pacte també és de tots i de totes. I per aquesta mateixa raó, el Pacte Nacional per la Llengua té les portes obertes a tots els que s’hi vulguin sumar».

Si no m’erro, s’ha descuidat un totes, oi? O les portes obertes només són per tots? M’imagino la filòloga Carme Junyent posant-se les mans al cap. Nefast. Quin ridícul, si us plau. Miembros y miembras, oí? Ens hi falta l’homenatge i el donanatge i ja hi som tots. La llengua no la salvarà la Generalitat amb un president al capdavant que no té cap mania en dir Lérida i Bajo Llobregat. El català el salvarem la gent que estimem Catalunya i la seva parla i ho farem parlant sempre, sempre i sempre en català. No ens abandonem, si us plau! I moltes gràcies, pagesos, pel títol!