Piera: un poble d’acollida i de civisme

L’esclat de la violència contra la inseguretat que es va transformar, després, en un atac a un centre de menors, promogut i iniciat per alguns partits de l’extrema dreta, ha portat endavant la tranquil·litat que es respirava a la preciosa població de Piera, situada a uns 15 quilòmetres d’Igualada i amb una vista espectacular a la Muntanya de Montserrat. La seva imatge ha sigut la primera víctima d’aquest greu incident, perquè la seva gent no mereix el tracte que alguns mitjans i partits xenòfobs el volien relacionar.

L’any passat vaig tenir l’oportunitat de treballar en aquesta població durant sis mesos, just a l’àmbit de la protecció de la infància i l’adolescència i vaig comprovar els grans valors d’hospitalitat, d’altruisme i d’acollida cívica de la seva gent: Els voluntariats per la llengua tenien tota la disponibilitat per contribuir a brindar la millor acollida en el procés d’integració a les persones nouvingudes. L’església, liderada pel jove Mossèn de la zona, ha sigut el centre d’ajuda a tots els joves desemparats. El suport als joves era un exemple a seguir. El Consell Comarcal de l’Anoia tenia unes polítiques eficaces destinades a ajudar als joves desemparats en tot el seu procés, fins i tot, en la inserció laboral. El treball sinèrgic entre les diverses institucions del poble era exemplar. La política municipal de Joventut no distingia entre autòctons i nouvinguts. Tots eren considerats ciutadans amb drets i deures. Els joves desemparats sempre eren convidats als esdeveniments importants de la ciutat. Aquests actes simbolitzen el respecte dels habitants de Piera a la llibertat religiosa, el foment d’una convivència d’una ciutadania intercultural respectuosa amb les persones sense tenir en compte el seu origen o la raça. Són petits exemples que es poden assenyalar i que no són ni seran suficients per descriure l’amabilitat, el bon tracte i l’esperit de lluita i de tolerància dels habitants de Piera.

Al mateix temps, és moment de fer referència a la realitat de la Joventut desemparada al poble que en la seva majoria es comporta de manera cívica, assisteix a les seves formacions professionals o d’aprenentatge de la llengua, però amb algunes excepcions de joves minoritaris que no són residents de centres de protecció i que s’aprofiten dels mateixos joves que, alguns d’ells, acaben víctimes d’alguns grups d’incívics o tràfic de drogues. Aquests casos aïllats, segons la mateixa alcaldessa, han sigut aprofitats per grups de l’extrema dreta que viuen de la polèmica i de la confrontació social amb l’objectiu de treure uns quants vots sembrant el caos.

En definitiva, Piera mereix tot el nostre reconeixement, especialment en aquests moments difícils, per tots els esforços que les seves institucions estan fent per consolidar una societat cohesionada i cívica. També, les administracions centrals i locals estan obligades a donar el seu suport, en forma d’inversions, a totes aquestes iniciatives socials promogudes amb l’objectiu d’evitar seguir víctima dels discursos d’odi que l’únic que pretenen és pescar en aigües brutes en busca d’uns quants vots, però estic totalment convençut que els grans valors cívics que caracteritzen a la gent de Piera seran suficients per superar aquests reptes que, segur, faran de Piera una població més segura, acollidora, turística i més cívica.