Jo faig, tu desfàs, i aquell incompleix

De bon matí mentre esmorzo, acostumo a llegir el diari per posar-me al dia de les notícies, i a la nit abans de dormir també llegeixo les noticies actualitzades. En el decurs del dia han anat canviant. Ja se sap que en aquest món tan convuls les notícies (sobretot les dolentes) no descansen. Sempre és bo poder comparar-les per veure com les tracten els diferents mitjans de comunicació. Evidentment, ja se sap que cadascú li dona la seva importància segons la transcendència de la subvenció a rebre.

Entre el matí i la nit és bo trobar un moment per desconnectar de la crua realitat: corrupció, furts, guerres, misèria, fam, atur... Cal veure com els qui no pensen com tots voldríem es dediquen a tirar-se mútuament els trastos divergents.

El 10 de desembre de 1948 l’Assemblea General de les Nacions Unides reunida al Palau de Chaillot de París va aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquella declaració va ser aprovada per 48 vots a favor, cap en contra, 8 abstencions i 2 absents. Per cert, abstencions corresponents a la Unió Soviètica, Bielorússia, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Sud-àfrica i l’Aràbia Saudita. Sense novetat.

La Declaració en el seu article 1 diu : «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat». L’article 2 diu : «Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l’estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania».

Sense ànim de fer perdre temps a ningú ja podem tornar a connectar amb la crua realitat i a treballar per aconseguir una societat molt més justa, més humanitària, més equitativa, més pacífica, més democràtica.... i tants altres «més2!

Uffff...!, vist el panorama abandono de reescriure el que diuen els altres articles fins a arribar al número 30. Molts d’aquells/es que manen, que fan passar fam als qui no tenen, que provoquen les guerres per veure morir a persones innocents, que no donen treball a qui ho necessita, i un llarg etcètera de despropòsits, són els primers de mirar cap a un altre costat i d’incomplir el que ells volen fer complir.

El concepte de justícia social és molt ampli, no es refereix únicament en el criteri econòmic sinó que també a molts altres apartats com són la salut, l’habitatge, la igualtat, l’educació... En aquesta societat (globalment parlant) les desigualtats es manifesten de formes ben diverses.

Reivindicacions històriques que des que va crear-se el món mai s’han aconseguit fer-se realitat perquè els interessos dels qui governen no els convé. Destruir i construir... i així anem!