Temps de fanatismes

El retorn del president Trump a la Casa Blanca ha suposat l’inici d’una nova era que ha convulsionat la política internacional. Ha donat el tret de sortida d’un nou desordre mundial de dimensions imprevisibles i ha inaugurat una nova onada de polítiques extremistes i fanàtiques en tots els sentits.

El «Make America Great» ha començat amb l’anunci d’una política aranzelària agressiva enfonsant les borses mundials que han perdut bilions de dòlars i les primeres víctimes han sigut els mateixos pensionistes americans. Una política que ha generat reaccions immediates de països com la Xina, Iran, Corea del Nord i Europa. Sembla que el Sr. Trump vol imposar una visió fanàtica mai experimentada al món prioritzant l’amenaça i la intimidació a la cooperació internacional. La seva proximitat a règims autoritaris, el suport a partits xenòfobs i la seva reclamació de pagament d’inversions nord-americanes a països europeus i àrabs ha tingut uns efectes preocupants. Totes aquestes polítiques han tingut efectes negatius a la resta del món: A Europa els partits d’extrema dreta se senten més recolzats i han intensificat els seus discursos d’odi contra els immigrants. Europa ha passat de ser la terra dels drets humans i de la llibertat a patir efectes contradictoris malgrat que països del Tercer Món han intensificat la seva repressió a qualsevol canvi democràtic.

A Catalunya i a Manresa, el discurs fanàtic de l’extrema dreta està cada cop més present, agressiu, manipulador i preocupant el qual requereix una resposta unificada entre totes les forces polítiques i persones lliures i defensores dels drets i de les llibertats.

Sembla que, els líders dels països tradicionalment defensors dels principis democràtics i de llibertat, han deixat enrere aquesta tasca que s’ha considerat fins fa poc un dels pilars de la grandesa d’Europa i de Catalunya. No són conscients que estem vivint en un món cada cop més interconnectat.

Els ciutadans dels països pobres que han tingut els valors europeus com a referents quant a la justícia, la llibertat i la democràcia estan vivint aquests canvis amb preocupació i incertesa. No poden comprendre que la mateixa política americana o europea d’ajuda al desenvolupament que condicionava la seva concessió respecte als drets humans i els canvis democràtics, en lloc d’augmentar ha desaparegut en molts països, seguint l’exemple de l’eliminació de l’USAID, agència americana per l’ajuda al desenvolupament.

Aleshores, no és estrany veure l’atropellament a processos democràtics al llarg del mapa mundial de la manera més repressiva i brutal que es pot imaginar. El genocidi que estem assistint en directe, és un exemple viu del nivell que ha assolit la política internacional i la consciència humana. Els defensors dels drets humans en molts països estan empresonats. Més de 200 periodistes i desenes de milers de persones han sigut brutalment massacrades sense aixecar la consciència col·lectiva per fer front a aquesta deriva fanàtica. Només s’ha de recordar i comparar els esdeveniments actuals amb els que van passar entre 1929 i 1945 per treure conclusions sobre la gravetat de la deriva perillosa a la qual alguns «líders» fanàtics ens volen portar: Gairebé els mateixos discursos nacionalistes, proteccionistes, extremistes, fanàtics, xenòfobs que es van fomentar durant l’època anteriorment citada, i, potser, els mateixos resultats catastròfics en cas de no actuar a temps. Tot depèn del nostre compromís i de tots aquells defensors dels principis de la llibertat i dels drets humans que tant han costat els darrers segles.