La realitat virtual a les aules

La realitat virtual (RV) ja no és només una eina pròpia del món dels videojocs o de l’entreteniment. En els darrers anys, ha anat adquirint un paper creixent en sectors estratègics com l’enginyeria i l’educació universitària. Aquesta tecnologia immersiva permet simular entorns, processos i situacions amb un nivell de realisme i interactivitat molt alt, obrint noves possibilitats en la manera com treballem, aprenem i ens relacionem amb la tecnologia. 

Cada cop és més habitual veure aplicacions de realitat virtual en l’enginyeria. Les empreses industrials han començat a incorporar-la per millorar l’eficiència dels processos, facilitar el manteniment i reduir riscos en entorns laborals perillosos. Amb la realitat virtual es poden simular situacions complexes, entrenar treballadors sense exposar-los a perills reals i fins i tot crear «bessons digitals» d’instal·lacions per fer-hi proves abans de passar a la pràctica. Aquesta capacitat de visualitzar, experimentar i analitzar el món físic de manera virtual representa una autèntica revolució. 

Gràcies a l’evolució dels visors i dispositius, la realitat virtual cada cop és més accessible. Els equips són més lleugers, més còmodes i més assequibles, i facilitant-ne l’ús tant en entorns industrials com educatius. És per això que, a les universitats, cada cop més facultats estan introduint aquesta tecnologia com a recurs docent, especialment a les enginyeries. L’objectiu és oferir als estudiants una formació més immersiva i interactiva, que els permeti experimentar en entorns simulats situacions reals, sense córrer riscos i amb la possibilitat de repetir tantes vegades com calgui, potenciant l’aprenentatge actiu i incrementant tant la motivació com la retenció del coneixement. 

Al Campus Universitari d’Igualada-UdL, recentment hem dut a terme part de les pràctiques dins l’assignatura d’Automatització Industrial que fa ús de la realitat virtual de manera immersiva. Els estudiants poden entrar en un entorn virtual que reprodueix fidelment una instal·lació industrial, interactuar amb les màquines que componen una línia productiva i provar-ne el comportament. El més interessant és que poden visualitzar i editar el codi de funcionament dels autòmats que controlen aquestes màquines. 

Aquesta pràctica no es limita a una experiència individual. Per afavorir la col·laboració i la implicació activa de l’alumnat, l’activitat es realitza en grups amb diferents rols assignats. Cada equip ha d’analitzar una màquina concreta, detectar possibles disfuncions i modificar el codi de l’autòmat per solucionar el problema. D’aquesta manera, no només es treballa la part tècnica, sinó també habilitats essencials com la comunicació, la presa de decisions i la capacitat de treballar en equip. 

Crec fermament que aquest és el futur de la formació tècnica. La realitat virtual no només ens permet ensenyar millor, sinó també implicar molt més l’estudiantat en el seu propi procés d’aprenentatge. És cert que implantar aquestes solucions pot semblar, a priori, complex o costós. Però experiències com la del Campus d’Igualada demostren que, amb creativitat i col·laboració, és possible superar aquestes barreres i fer de la realitat virtual una aliada clau en la docència de les enginyeries. Ara, més que mai, toca mirar cap al futur i apostar per una educació més immersiva, més tecnològica i més connectada amb les necessitats del món real.