Les dones oblidades de l’extrema dreta

La societat catalana darrerament al debat sobre la prohibició del vel. La iniciativa ha sigut presentada al parlament de Catalunya pel partit xenòfob Aliança catalana amb el suport de Vox i Junts. L’objectiu de la iniciativa, segons aquests partits, és defensar els drets de les dones i les seves llibertats sense disposar d’estadístiques i sense haver rebut cap denúncia sobre el lliure exercici de les seves llibertats tal com ho deixa ben clar el diccionari de la llengua catalana que defineix la llibertat com «l’estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, de qui no està constret per una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa».

S’ha d’assenyalar que la defensa de les dones no ha de centrar-se a crear la polèmica sobre el vel per guanyar vots fàcils. El que exclouen aquests partits és la defensa de la resta de dones, especialment les dones que treballen en els servei domèstic en condicions molt precàries. S’obliden de què la realitat del treball domèstic continua vivint al marge dels drets de la resta de les persones treballadores.  Actualment, el nombre d’empleades de la llar que treballen sense drets i sense estar donades d’alta a la Seguretat Social és el 70%. Viuen en condicions, gairebé, d’esclavitud. Treballen, majoritàriament, cuidant a gent gran almenys sis dies de la setmana les 24 hores del dia sense poder sortir de casa i sense un salari digne. La majoria d’aquestes dones pateix de greus problemes de salut mental sense la mínima preocupació de les administracions ni dels partits polítics, especialment aquests d’extrema dreta que es vanaglorien de la defensa dels drets de les dones.

Quant al 30% de les dones treballadores al servei domèstic declarades a la seguretat social encara els queda molt camí per recórrer: fins ara no gaudeixen dels mínims drets bàsics com la prestació d’atur, una indemnització, un dret a la seguretat o un conveni col·lectiu que poguí regularitzar les seves condicions de treball entre altres drets d’aquest sector totalment oblidat.

Aleshores, és moment de denunciar aquests discursos xenòfobs que prioritzen la prohibició del vel, però s’obliden dels drets de milers de dones que pateixen condicions laborables pèssimes i que la majoria d’elles requereix atenció psicològica per fer front als efectes, especialment de la síndrome d’Ulisses que es tracta d’una malaltia que es refereix a quadre d’estrès i dol que experimenten les persones nouvingudes a causa de les dificultats que enfronten en el seu procés com la soledat, la indefensió, l’exclusió o la manca d’oportunitats tal com ho va diagnosticar el conegut psiquiatre basc, el Dr. Joseba Achotegui. Aquesta és la dolenta realitat de les dones que han de defensar els partits xenòfobs i homòfobs que s’interessen més pel vel que dona vots fàcils en lloc de pensar programes socials creatius capaços de millorar les condicions de totes les dones sense cap excepció les quals han de comptar amb tot el suport i solidaritat.