La Superlliga de futbol, inevitable

L’any 2027 la Lliga de Campions quedarà convertida en una Superlliga. Encara no en sabem el nom oficial, ni n’acabem de saber el format, ni tampoc si les notícies que han sortit aquesta setmana les confirmaran aviat els responsables de la UEFA. Però, si no és el 2027, serà el 2028 o qualsevol altre any. Perquè és inevitable. La cosa va començar quan es va dir que el FC Barcelona s’havia desdit de la Superlliga —d’aquella que el president del Madrid, Florentino Pérez, va equipara a una Xiringuito--, i realment ho va semblar quan es va veure al president Joan Laporta que li cedia la presidència del partit de dimecres al president de la UEFA, Alexander Ceferin, i el situava entremig d’ell i del propietari del PSG, Nasser Al-Khelaifi.

Però, ha resultat que no és així, sinó que UEFA i Superlliga s’han posat d’acord per instaurar la competició que promouen els grans clubs europeus. La condició és que serà la UEGA qui continuarà manant, vol dir recaptant els diners i decidint com es reparteixen. Els clubs no haurien de renunciar a governar-se. Així s’estalviarien episodis com els que ha viscut amb Lamine Yamal i Marc Bernal, per exemple. Però, estan massa dividits. Ara, això no impedirà que la Superlliga sigui una realitat. Perquè, la desigualtat econòmica i el desequilibri competitiu que ha causat en les competicions domèstiques i en les europees mateix, l’ha feta inevitable. La Copa d’Europa primigènia va deixar de ser un torneig per eliminatòries, sense acabar de ser mai una lliga. És com una competició a mig fer. Aquest nou format de la Lliga de Campions, amb 36 equips molt dispars, n’és el paradigma, tan d’aquesta Lliga que vol ser però que no acaba de fer-se, com del desequilibri competitiu. Un any o altre, hauran de crear una lliga europea amb les divisions que considerin, amb ascensos i descensos. Esclar que perquèevitar les desigualtats nno es reprodueixen, hauran de plantejar mesures de reequilibri.