Guimerà encareix el bus

He somniat que l’Ajuntament de Manresa anunciava una millora en un servei públic essencial, que alhora representava una notable rebaixa del seu cost. Per exemple: aplicar un seguit canvis a la xarxa d’autobusos que els fessin més ràpids, eficaços i pròxims a l’usuari, i que al mateix temps reduïssin la factura que en paguem a mitges els viatgers i les arques municipals.

Però era un somni. El que passarà aviat a Manresa és ben diferent. S’ha anunciat que les modificacions de diversos itineraris faran que el cost anual del servei augmenti 178.000 euros. Poden sumar aquesta quantitat a la factura global de l’Operació Guimerà, perquè l’ambiciosa reforma del carrer comercial és la causa principal dels canvis i del sobrepreu. Amb la posada en marxa de l’illa de vianants, les línies del bus que passaven per allà faran una volta que incrementa el seu quilometratge total i, per tant, la durada del trajecte. I més quilòmetres recorreguts significa més diners a pagar pel mantenir el servei en funcionament.

Els diners que costarà són molts o són pocs? Si els serveix d’alguna cosa, els direm que no arriben a dos euros i mig per manresà i any. Com a usuari intermitent de la flota, vull agrair un cop més la solidaritat involuntària de la majoria de manresans que no la fan servir mai, però que amb els seus impostos rebaixen sensiblement els cèntims que pago per cada trajecte. Dic cèntims perquè la targeta de deu validacions no arriba als deu euros. En nom propi i de tots els companys de viatge, moltes gràcies.

El bus urbà és tot un món, i recomanaria als governants de la ciutat que en fessin una exploració vivencial. Com que la majoria de regidors són poc coneguts del gran públic, ningú no s’hi fixaria si dediquessin unes hores setmanals a experimentar com funcionen les diferents línies en les diferents hores del dia; si n’hi ha on els viatgers s’atapeeixen com sardines en una llauna i altres on els escassos ocupants cabrien en un taxi, però no es toquen per por a la reacció dels veïns que no hi pugen. També s’adonarien de si és fàcil o difícil aguantar-s’hi dret als revolts, de com un carro d’anar a comprar és capaç de provocar el caos, o de qui s’apodera sistemàticament dels seients reservats.

«Autobussegin», senyores i senyors del govern local. Mirin, escoltin, gaudeixin, prenguin notes, posin-les en comú i decideixin si tot està bé com està o si tocant algunes peces tot aniria millor... i més bé de preu.