C-55, la carretera de l’infern

Convido qualsevol ciutadà amb ganes d’assumir una aventura d’alt risc que busqui temps lliure per conduir fins a Manresa per la C-55 i després tornar al punt de partida (si pot ser, un diumenge a última hora de la tarda). Aquesta ruta comença a Abrera, a la vora del riu Llobregat, i, durant una bona estona, del massís de Montserrat. Si estigués aïllada en zones menys poblades de Catalunya a ningú se li escaparia el seu encant bucòlic pastoril; però, com que és un dels eixos de més trànsit que uneix la Catalunya central amb l’àrea metropolitana, és fruit de passions i mals de cap en els municipis que travessa.

Des que la meva vida es va unir a Manresa, he hagut de recórrer desenes de milers de quilòmetres per la C-55 a tota hora. En conec les corbes i els túnels com casa meva. He tingut ensurts, per minuts d’antelació he evitat accidents greus en algun dels encreuaments perillosos que s’hi uneixen, he observat atentament els múltiples i heroics ciclistes que es juguen la vida a les corbes i, pacientment, he resistit darrere dels camions o aguantat els guillats que fan perillosos avançaments a més de 100 km/h. També hi ha conductors que mai superen els 60 km/h i que generen cues quilomètriques. Confesso que en la travessia per Castellgalí em van multar per anar a 60 km/h (hi havia camuflat un cotxe dels Mossos).

He assistit i seguit els eterns debats sobre la maledicció de les comunicacions amb Barcelona. He vist com la C-55 viu en un permanent estat de reparació i suposada millora. A algun llest se li va acudir que la solució era crear, cada tants quilòmetres, vies d’avançament. Són arranjaments que no solucionen res. Al contrari: acaben generant més perill en la conducció.

Han anat apareixent algunes alternatives. Des de fa un any, l’autopista C-16 (era una de les més cares d’Espanya per quilòmetre) és gratis sempre que s’utilitzi anada i tornada en 24 hores en dies laborals i tinguis el vehicle registrat. Igualment, la inauguració de la B-40 entre Terrassa i Abrera ha permès anar construint tetris per moure’s pel territori. ¿Fer servir el tren? Sense incidències, una cosa improbable, el més ràpid triga prop d’hora i mitja, igual que fa un segle. 65 quilòmetres de distància. Una vergonya.

Tal com assenyalaven els alcaldes de Manresa, Marc Aloy, i Sant Fruitós de Bages, Joan Carles Batanés, en les recents jornades organitzades per Prensa Ibérica a Món Sant Benet, no es pot solucionar el problema de la vivenda si no s’arregla el de la mobilitat, que permetrà més flexibilitat laboral. I amb millor mobilitat, més inversions empresarials i desenvolupament en tots els àmbits.

Apuntaven al desequilibri territorial de Catalunya, enfocat en la corona metropolitana, sense veure-hi més enllà. Millorar, ja no només la C-55 (i de veritat), sinó el conjunt del sistema, té un consens majoritari, que s’expressa des de fa molts anys. Fins ara només hi ha hagut improvisació. "Els barcelonins haurien de ser a 45 minuts de Manresa", deia Aloy. Queden deures per fer.

Subscriu-te per seguir llegint