La f(r)actura de l’habitatge

Ja ha finalitzat el debat de política general del Parlament de Catalunya i cadascú l’interpretarà com millor li convingui, però ara per ara continua sent un interrogant si tindrem pressupostos l’any vinent. Passar un altre any prorrogant-los no és una bona notícia, si és el que acaba passant, perquè la gestió del dia a dia es complica, i molt. Ja sé que cada partit té els seus temes estrella, fronteres que no es poden traspassar. I mentrestant, els serveis públics cada dia estan una mica pitjor i si no s’hi comença a posar remei acabaran tots a l’UCI. De poc serveix votar resolucions reclamant més personal, més escoles, més més...si no es fan uns nous pressupostos. Sembla que en habitatge alguna cosa s’ha avançat, però tot continua passant bàsicament per obra nova. Tots els habitatges que encara estan en mans dels bancs haurien de retornar a la societat (això sí que seria fer obra social), encara més si tenim en compte que la factura de la bombolla del 2008 la vam pagar entre tots.

Em costa entendre com no és possible generar un gran consens en aquest tema, com és que veient i sabent la de pisos que hi ha buits per tot el país el que ens ofereix el govern sigui construir-ne de nous. La manca d’accés a l’habitatge genera una fractura brutal. Tenim bancs forts i sanejats (o almenys és el que ens diuen). Surten beneficis per tot arreu. Doncs si tants en tenen, que els retornin en forma d’habitatges. A canvi poden continuar fent préstecs a uns interessos abusius i posar-nos cada dia més difícil entrar a una oficina. Continuarem aguantant que ens treguin els caixers automàtics i que haguem de fer cues com si regalessin alguna cosa.

Ja sé que el meu prec cap al sector bancari no arribarà enlloc, però a vegades desfogar-se una mica també va bé. Tot i així, no tot és de color negre. Almenys el Nobel de la Pau no és per al senyor Trump. Em tenia ben esglaiada pensar que a aquest individu que crea ministeris de la guerra i que cada cop que obra la boca assenyala algú li donessin un reconeixement d’aquestes característiques. Ja es poden anar preparant a Noruega per a una possible invasió americana. Si volen poden venir a Catalunya; no crec jo que tinguin problemes per accedir a un habitatge.