«Use it or lose it»

El cos humà és increïble i conèixer-ne el seu funcionament i orientar-ho a favor nostre és important per la nostra qualitat de vida.

Quan ens trenquem un braç i el portem enguixat un mes, a causa del repòs es perd massa muscular, funcionalitat i sensibilitat. Si aquest braç ens el trenquem de petits, podem rehabilitar-lo amb relativa facilitat, però si som més grans ens costarà més.

Per altra banda, una persona que exercita diàriament els braços amb pesos tindrà uns braços tonificats, una musculatura prominent. Aquesta massa muscular desenvolupada, alhora, ajudarà a protegir els ossos de possibles ruptures.

Per tant, el que usem amb regularitat es manté i es desenvolupa fins al seu màxim potencial. Al contrari, el que no usem, perd funcionalitat, degenera i involuciona.

Podem traslladar aquesta lògica al cervell. És cert que al cervell no hi ha fibres musculars ni cèl·lules òssies sinó neurones, però la dinàmica és la mateixa.

Les estructures cerebrals que no s’utilitzen, i per tant les neurones que deixen d’emetre i rebre impulsos nerviosos, gradualment es debiliten i moren; i la zona cerebral en concret on es troben es va esclarint.

A certa edat, la neurogènesi, tot i que existent, és més lenta i acotada a zones concretes de l’encèfal. Així, doncs, les zones cerebrals que no s’exercitin minvaran i en alguns casos difícilment es repoblaran. Tanmateix, si exercitem el cervell de forma adequada, podem aconseguir una gran reserva cognitiva –paràmetre de gran rellevància per determinar la nostra salut neuronal–.

Amb reserva cognitiva ens referim a una densitat neuronal eficientment interconnectada. A més reserva cognitiva, més neurones sanes, ramificades i interconnectades.

La reserva cognitiva és directament proporcional a la capacitat adaptativa, d’afrontament, de resolució de problemes i a la resiliència. A més, la reserva cognitiva és clau per la protecció davant malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

Poso un exemple gràfic.

Un cervell amb baixa reserva cognitiva és com dos pobles connectats per una única carretera. Si queda inhabilitada és impossible la comunicació –una funció cerebral quedarà impedida–. En canvi, un cervell amb una alta reserva cognitiva és com dos pobles connectats per milers de rutes. Un cervell així està eficientment intercomunicat, té recursos sinàptics. Si falla una línia, n’hi ha moltes d’alternatives per compensar-ho. No exercitar el cervell degudament es anar perdent intercomunicació, és a dir, capacitats, eficiència i recursos.

Encara alguns exemples concrets.

Els estudis actuals apunten que la capacitat d’orientació ha minvat d’ençà que existeix GPS o Google Maps. La memòria i retentiva s’ha perdut des que tenim la Vikipèdia. Els nens han aprimat l’àrea creativa del neocòrtex i l’escorça prefrontal des que s’ha canviat el joc simbòlic i a l’aire lliure per les pantalles. Una vida cada vegada més dependent del sistema ens ha fet involucionar en la capacitat de supervivència. Perquè el cervell usa sempre un criteri d’economia neuronal: use it or lose it.

Per tant, us animo a exercitar la ment i augmentar al màxim les vostres reserves cognitives. Al vídeo adjunt us proposo algunes recomanacions.